El valencià no troba el seu espai en el futbol. Així es constata amb una simple consulta als comptes corporatius dels equips que disputen les quatre primeres categories d’aquest esport: la Primera i la Segona divisió i la Primera i Segona RFEF, categories que fins no fa molt es denominaven Segona B i Tercera Divisió respectivament.
Pel que fa a la màxima categoria, el València CF i el Vila-real CF tenen sengles comptes de la xarxa social X –antic Twitter– tant en valencià com en castellà. Especialment complicat va ser el cas de l’equip de la Plana Baixa, que es va negar a rebatejar el seu estadi de La Ceràmica en la llengua pròpia de la ciutat i que ha arribat a pressionar els mitjans de comunicació que s’expressen en valencià a referir-se al club amb la seua denominació castellana, «Villarreal CF».
Des de Juga en Valencià, entitat que treballa per la normalització lingüística en l’esport, han constatat que el Vila-real CF ha fet la campanya d’abonaments exclusivament en castellà, l’únic idioma en què també s’adrecen als socis.
Quant a la Segona Divisió, són tres els equips valencians que disputen aquesta categoria. Un és l’Eldense, capital del Vinalopó Mitjà que és de parla castellana i, per tant, no inclou el valencià entre les seues llengües d’ús, tot i que la ciutat està envoltada per altres localitats valencianoparlants com ara Petrer, Monòver i Novelda. El Llevant UE, en canvi, sí que dona presència al valencià en les seues campanyes i disposa, també, d’un compte d’X en aquesta llengua, mentre que l’Elx el va obrir abans que el Llevant després de diverses campanyes que van servir per a pressionar el club. Després d’un temps amb el compte en stand by, ara l’equip del Baix Vinalopó el torna a tindre actiu.
La situació més dramàtica, en canvi, es viu en les categories inferiors. El CE Castelló, l’Alcoià i l’Intercity d’Alacant no utilitzen el valencià en les seues xarxes llevat de casos molt puntuals, excepcionalitat que no es dona en el cas de l’Intercity. Si bé el Castelló va utilitzar una cançó de Xavi Sarrià per a la campanya d’abonaments i va facilitar la informació en valencià, aquesta iniciativa va ser de les poques que s’han desenvolupat en la llengua del país.
En la Segona RFEF les excepcionalitats són encara més puntuals. Llevat de l’Oriola, equip de la capital del Baix Segura, on el predomini lingüístic és el castellà, la resta d’equips valencians que disputen l’antiga Tercera Divisió són de ciutats tradicionalment valencianoparlants. En canvi, el valencià no existeix en les seues xarxes socials. És el que passa amb l’Hèrcules CF –que sí que va fer incorporar el valencià en algunes publicacions i campanyes durant l’anterior temporada, quan l’equip alacantí va celebrar el seu centenari–, amb l’Atlètic Saguntí (Camp de Morvedre), amb la UE Alzira (Ribera Alta), amb el Torrent CF (Horta Sud) i amb el CF la Nucia (Marina Baixa).
Especialment cridaner és el cas de la UE Alzira, que al 2020 va rebre el primer premi a la «Promoció del Valencià» del Servei d’Ús i Ensenyament del Valencià (SERVAL) per, precisament, utilitzar l’idioma de la ciutat a les seues xarxes socials. A la temporada següent, curiosament, l’equip de la Ribera va començar a utilitzar les xarxes en castellà.
Molts dels equips esmentats van ser interpel·lats per la referida associació Juga en Valencià perquè incorporaren el valencià als seus canals de comunicació, tot i que l’entitat mai no va rebre resposta. Encara així, el cert és que equips com l’Elx CF, que tampoc no va contestar, va crear en aquell context el seu compte de Twitter en valencià.
