Plataforma per la Llengua ha emés un informe en què explica que l’ús del valencià ha crescut a les facultats valencianes de Dret, però que en canvi es manté en nivells «anecdòtics o inexistents» d’ús, tal com passa també a les facultats de Dret de les Illes Balears. A Catalunya, l’idioma és minoritari al conjunt de graus i màsters de Dret, si bé el seu ús és superior al que hi ha a la resta de territoris, tot i que retrocedeix respecte a l’any anterior.
Ho diuen les dades que ha obtingut Plataforma per la Llengua després d’analitzar els plans docents de les assignatures dels graus i màsters de Dret i les dades publicades als webs de les facultats. Segons aquesta anàlisi, al Principat només s’imparteixen en català el 38% de les hores dels graus i el 28,7% de les del màster; al País Valencià, el 23,8% de la docència dels graus i el 5,6% de la dels màsters, i a les Illes Balears, el 21,7% de les classes del grau.
Aquests percentatges, que no es pot assegurar que a la pràctica es complisquen, són similars als de l’any passat, però en el cas de Catalunya, el català cau 3,2 punts als graus i 2,5 punts als màsters; a les Illes Balears, la docència en català s’estanca i només creix 0,6 punts, i al País Valencià, en canvi, el percentatge de docència en la llengua als graus puja 4 punts gràcies al Pla d’increment de la docència en valencià de la Universitat de València.
Més enllà del percentatge de docència per territori, és important tindre present com es reparteixen les hores en català en funció de la universitat, i també si existeix la possibilitat de cursar la formació completament en català triant els grups en català de les assignatures.
D’entrada, arreu del territori és que les universitats públiques ofereixen un percentatge superior d’hores en català que les privades. Al País Valencià, per exemple, no hi ha cap centre privat que impartisca assignatures de Dret en valencià. L’oferta es concentra a la Universitat de València, que arriba, enguany, al 37,3% de les hores en valencià i, en menor mesura, a la Universitat d’Alacant (que baixa al 14,4%) i a la Universitat Jaume I de Castelló (que es manté amb un 3,5% d’hores en valencià). A Catalunya, els graus públics de Dret fan, de mitjana, un 44,7% d’hores en català, mentre que els privats, només un 7%.
Però la situació tampoc no és òptima en els graus públics: al País Valencià només una de cada quatre hores de Dret de les universitats públiques s’imparteix en valencià i hi ha una universitat pública, la Miguel Hernández d’Elx, que no n’imparteix cap. A més, a la Universitat Jaume I s’imparteixen més assignatures en llengües estrangeres que en valencià.
A les Illes Balears, on tota l’oferta és pública, a penes s’arriba al 25% de català al campus de Menorca; al 23% al de Mallorca, que és el que ofereix més línies i que creix 1,8 punts, i al 13,9% al d’Eivissa, on el percentatge d’hores en català cau 2,8 punts. A la Universitat de les Illes Balears, a més, inquieta la caiguda de 5,2 punts en el percentatge d’hores en català del primer curs de Dret, que ara és només del 17,2%, perquè pot afavorir que també cresca la docència en castellà dels cursos superiors. Per a Plataforma per la Llengua, de fet, per tal d’augmentar les hores lectives en català en el conjunt del grau, cal començar a augmentar les del primer curs.
Pel que fa als graus de les universitats públiques de Catalunya, la situació és lleugerament millor, indiquen des de l’entitat, però només la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (85,8%), la Universitat de Lleida (62,4%) i la Universitat de Girona (47,8%) fan més hores de classe en català que en castellà. A la resta de centres, tant públics com privats, el percentatge de docència en castellà és superior i la presència del català ha empitjorat respecte del curs passat: les dues úniques universitats que incrementen les hores de Dret en català són la de Lleida (1,4 punts) i la privada UIC (10,4 punts). Pel que fa, estrictament, als centres públics, les hores en català reculen en conjunt 3,7 punts i la caiguda és generalitzada: preocupa especialment el descens de 8,8 punts de la Universitat de Girona o els 3,2 punts de la Universitat de Barcelona, que representa el 40% de les hores lectives de Dret a Catalunya i que ja era la que impartia menys docència en català.
L’anàlisi de Plataforma per la Llengua també ha permés constatar que és pràcticament impossible, si no impossible, estudiar completament el grau de Dret en català. Al País Valencià, tant la Universitat de València com la Universitat d’Alacant ofereixen una línia íntegrament en valencià a les assignatures troncals, però els grups en valencià són minoritaris o molt minoritaris, i les possibilitats d’acabar fent totes les classes en valencià són baixes. A les Illes Balears no hi ha cap línia específica en català i, fins i tot, en el cas del campus de Mallorca, en el qual s’ofereixen fins a 3 o 4 grups, gairebé la totalitat de les assignatures s’imparteixen en castellà i només el 41% de les troncals ofereixen algun grup en català.
A Catalunya no hi ha cap universitat, a excepció de la UOC (que no ha format part de l’estudi), que garantisca el dret d’estudiar completament en català. En el cas de les assignatures troncals, només la Universitat Rovira i Virgili les ofereix en català de manera àmplia. La UB i la UAB, que són les que ofereixen més grups, n’ofereixen com a mínim un en català en pràcticament totes les troncals, però la majoria de grups són de docència en castellà. Pel que fa a la UdL i la UdG, tot i que són de les que imparteixen més hores en català, no tenen un grup en català en més de la meitat de les assignatures troncals.
El català, residual en el màster d’accés a l’advocacia
Una tendència comuna a la majoria de la formació és que el català és més present en els cursos inicials del grau que en els cursos superiors i en el màster d’accés a l’advocacia. Al País Valencià, la docència en la llengua pròpia marca el rècord en el primer curs del grau amb un 30,2% de les hores, un percentatge que baixa al 26,9% en el segon curs; al 22% en el tercer, i al 14,2% en el quart. En el màster ja només s’imparteixen en català el 5,6% de les hores. En el cas de la Universitat de València, el 15,6%.
Al Principat, la presència de la llengua pròpia comença a decaure, sobretot a partir del tercer curs, una tendència que continua a quart i s’accentua en el màster d’accés a l’advocacia. Aquest curs, el català ha perdut pes tant a primer (36,4%) com a segon (40,8%) i tercer curs (33,2%) respecte dels dos anys anteriors, per bé que a quart curs el percentatge d’hores impartides en català (40,6%) creix cada any. Pel que fa al màster, només la UdG (76,1%), la URV (63,1%) i la UAB (51,3%) imparteixen més de la meitat de les hores en català. La UAB i la UdL (44%) són les dues úniques universitats que milloren i, en el cas de la UAB, s’ha incrementat en 20,3 punts el percentatge d’hores de docència en la llengua pròpia.
Són dades que expliquen la feble situació de la llengua en el món del dret, tant en el món universitari, tal com reflecteix l’estudi, com també en el món professional, tal com s’ha constatat últimament.
