El Tempir, l’entitat que defensa la llengua al sud del País Valencià, ha presentat un conjunt d’al·legacions “fonamentades jurídicament, lingüísticament i culturalment” que exigeixen el “rebuig frontal” a l’aprovació per part de l’Ajuntament del Cap i casal, encapçalat per María José Catalá, del topònim oficial “Valencia/Valéncia”, ja que “la proposta, de caràcter marcadament polític i ideològic, no compta amb cap aval tècnic, acadèmic ni normatiu, i suposa un atac directe a la normativa establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), única autoritat reconeguda en matèria lingüística segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei 6/1998″.
L’entitat ha subratllat que “el topònim València no pertany únicament als habitants del Cap i casal, sinó que és patrimoni històric, cultural i simbòlic de tots els valencians i valencianes, des de Vinaròs fins a Oriola”, i, per tant, “un canvi d’aquesta magnitud no pot ser decidit per criteris polítics ni sense un ampli consens territorial“.
“València”, única forma consolidada històricament
Les al·legacions d’El Tempir recorden que “la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix de forma clara que els topònims oficials han de ser en valencià normatiu, i que la forma ‘València’ és l’única consolidada històricament, reconeguda institucionalment i d’ús generalitzat en tots els àmbits: educació, cultura, administració i mitjans de comunicació”.
A més, l’associació remarca que “la forma ‘Valéncia’, amb accent tancat, no figura en cap norma oficial ni ha estat mai utilitzada en documents institucionals ni literaris com a forma vàlida. Acceptar-la com a topònim equivaldria a justificar l’oficialització de formes fonètiques que trencarien la unitat del model educatiu i lingüístic“.
En aquest sentit, El Tempir assevera que “darrere de la cooficialització s’amaga una estratègia per deslegitimar la forma normativa i afavorir a mitjan termini la imposició de la forma castellana ‘Valencia’ com a única forma ‘neutra’”. “És una operació política, no lingüística, i com a tal ha de ser denunciada”, afegeix El Tempir.
Despesa pública elevada
D’altra banda, l’entitat assenyala que “l’oficialització d’una forma alternativa com ‘Valéncia’ no només suposaria una vulneració del principi d’univocitat toponímica, sinó que implicaria una despesa pública elevada i injustificada, en un moment en què les prioritats han de ser socials i no simbòliques o ideològiques”.
“Aquest canvi forçaria a dur a terme una modificació generalitzada de tota la infraestructura institucional que fa ús del topònim ‘València’”, recalca.
Així, “tot aquest procés comportaria costos de substitució, adaptació i manteniment que hauria d’assumir l’Ajuntament de València amb diners públics, en benefici exclusiu d’un gest simbòlic que no respon a cap demanda social generalitzada ni a una necessitat objectiva“, apunta.
El Tempir també recalca que “la duplicació de formes oficials generaria confusió en l’administració i entre la ciutadania, i afectaria negativament la seguretat jurídica i institucional”.
La mesura “no és innocent ni neutral“
L’associació considera que “el més greu és que aquesta mesura no és innocent ni neutral: darrere d’aquesta operació, hi ha la voluntat política d’erosionar progressivament l’ús institucional i social del valencià normatiu, debilitant-ne el prestigi i generant una falsa polèmica interna dins la llengua”.
“És una estratègia coneguda: crear confusió, dividir, debilitar la norma i, finalment, substituir-la per una forma en castellà, que no genere ‘conflictes’. El que es presenta com una ‘inclusió és, en realitat, una maniobra per desactivar l’ús oficial, social i educatiu del valencià“, indica.
En resum, continua, “es tracta d’una iniciativa sense rendibilitat lingüística, cultural ni pràctica, que suposaria una alteració costosa i perjudicial del funcionament institucional i posaria en risc l’estabilitat del model lingüístic valencià, tot això per raons merament ideològiques i amb conseqüències negatives per al conjunt de la ciutadania”.
Per això, El Tempir demana a l’Ajuntament de València “que desestime aquesta proposta per innecessària, perjudicial i profundament irresponsable, i es mantinga fidel a les institucions lingüístiques pròpies i al respecte per la unitat normativa del valencià”.
