Dissabte a la nit, El Tempir d’Elx, l’entitat referent en defensa de la llengua i la cultura al sud del País Valencià, celebrava l’esdeveniment d’entrega dels seus X Premis davant més d’un centenar de persones. L’acte, conduït per la periodista Amàlia Garrigós, servia per a guardonar diferents personalitats que han dedicat la seua vida a defensar i promoure la llengua al sud i també a la resta del país, i comptava amb la presència de diferents personalitats destacades. Entre aquestes hi havia els regidors d’Elx Carles Molina –Promoció Econòmica– i Marga Antón –Cultura–, ambdós del PSPV; la secretària valenciana d’Innovació, Marian Campello (Compromís) o la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó.
L’esdeveniment, celebrat al restaurant El Nugolat, guardonava en primer lloc les mestres del CEIP Blasco Ibáñez amb el premi de la categoria Elx per a reconèixer el seu treball en l’ensenyament del valencià, pioner en aquesta ciutat des de la represa democràtica i que va servir per difondre i normalitzar la llengua en un barri obrer i de gran presència d’immigrants, el Carrús, on bona part dels nouvinguts van incorporar el valencià. Entre les mestres que ho van fer possible hi havia les guardonades Marién Anton, Marisol Quesada, Pepa Fos i Vicenta Quesada, que recordaven els anys en què van iniciar aquella tasca. Totes recordaven el treball de l’acadèmica Tudi Torró, també present a l’acte, a l’hora de facilitar metodologia docent per a poder incorporar el valencià a l’ensenyament durant aquells anys d’incertesa i d’il·lusió, quan el conseller preautonòmic d’educació, l’il·licità Josep Lluís Barceló, va impulsar el I Pla Experimental d’Ensenyament en Valencià que va ser aplicat per aquestes i tantes altres mestres.
Elx, tal com recordaven, es va convertir en ciutat referent del País Valencià en la immersió lingüística a escoletes infantils i a les línies en valencià. Les guardonades coincidien també a criticar el sistema educatiu actual, aplicat des del 2015 amb l’arribada del Govern del Botànic. “Amb l’enfocament actual del plurilingüisme, la tasca que vam fer seria impensable”, deia una de les premiades. Altra lamentava que “ja no som una escola d’immersió”, i constatava la “complicació del moment”. Alhora, altra de les mestres reconegudes protestava també per la “confusió” visible en el Govern valencià, que “ha apostat pel plurilingüisme considerant totes les llengües en igualtat de condicions, quan la nostra està clarament en inferioritat”.
No era l’única queixa en aquest sentit. El també mestre Vicent Brotons, natural de Petrer (Vinalopó Mitjà), del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, era guardonat amb la categoria Sud pel seu treball en l’ensenyament de la llengua tant des de la facultat com des del Servei de Llengües de la Conselleria d’Educació, on va treballar als huitanta. Brotons explicava la seua història personal fent aquesta tasca, convencent les famílies de la necessitat d’incorporar el valencià al model educatiu, i protestava per la vigència de l’exempció lingüística a les comarques de predomini lingüístic castellà, que titllava com a «insultant». Alhora, també reivindicava la implicació «del nord» en la defensa de la llengua al sud. «No poden limitar la llengua a la divisió provincial», alertava, perquè «ho s’ho fan mirar, o un dia, aquell sud que tant ignoren acabaran sent-ho ells mateixos».
El periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, era distingit amb la categoria País dels Premis El Tempir, una associació que definia com «els guardians de la frontera». També carregava contra el model lingüístic actual aplicat des del Consell, fent referència a la presumpta afinitat dels governants valencians actuals amb els qui s’han dedicat tota una vida a promocionar la llengua des de l’educació i, per contra, evidenciant també la distància visible entre polítics i societat civil, qüestió que ha estat present durant tota la nit.
També en el discurs de Josep Enric Escribano, president del Tempir, que feia una crida a fer del valencià «no un element més, sinó l’essencial, si no volem fer anar la llengua pel pedregar». Escribano, que reflexionava sobre el moment actual, lamentava que els governants actuals «no han tingut el valor de somoure les inèrcies del passat», i avisava que «evitar el conflicte no pot implicar desenvolupar una política naïf». «El model educatiu és ineficaç si volem alumnes competents en la nostra llengua», insistia, i valorava la trajectòria dels guardonats per la seua «història viva del nostre país des del silenci, que ha donat resposta a una necessitat».
La música de Jazzmàtiks, un grup musical de Benissa (Marina Baixa), amenitzava l’acte amb versions de jazz de clàssics com ara «Boig per tu» o «Camals mullats» davant més d’un centenar de persones que evidenciaven la força del Tempir a les comarques del sud.
