Plataforma per la Llengua farà arribar el Síndic de Drets Lingüístics al País Valencià i a les Illes Balears, gràcies als més de 16.000 euros donats per centenars de persones d’arreu dels territoris catalanoparlants en una campanya de micromecenatge que ha superat les expectatives, i que permetrà augmentar la feina per a “apoderar la ciutadania i que conega i puga exercir els seus drets lingüístics”.
El Síndic és un punt informatiu itinerant que ja funciona a Catalunya i que serveix a l’entitat per a acostar arreu el servei de defensa de drets lingüístics, que ofereix de manera telefònica i a través d’un web, ara renovat.
Amb el finançament aconseguit, l’organització publicarà i distribuirà una guia pràctica de drets lingüístics feta per experts i adaptada a la legislació de cada territori. En aquesta guia, també s’hi inclouran exemples i recursos d’utilitat per aconseguir viure plenament en català.
En paral·lel, amb els diners de la campanya, l’entitat engegarà una campanya de conscienciació sobre els drets lingüístics, amb presència mediàtica, física i digital, i organitzarà sessions de formació en drets lingüístics, que s’acompanyaran de punts informatius itinerants per a resoldre dubtes i interposar queixes.
Des que es va fundar, Plataforma per la Llengua ofereix un servei per resoldre dubtes sobre drets lingüístics i atendre víctimes de discriminacions per raó de llengua. El 2011, la informació de les queixes es va començar a guardar en una base de dades, i el 2013, amb la voluntat d’analitzar-les amb detall, la recopilació de la informació va començar a ser exhaustiva i sistemàtica.
D’aleshores ençà, les queixes han passat de 396, el 2013, a 2.902, el 2024 (que prompte s’analitzaran en l’informe anual pendent de publicar). Aquest increment s’explica sobretot per la sensibilització creixent de la ciutadania sobre els seus drets lingüístics, un aspecte que l’entitat vol reforçar, perquè considera que “el primer pas per plantar cara a les discriminacions lingüístiques és saber-les detectar i conèixer i fer respectar els drets establerts legalment“.
Reforçar el coneixement dels drets
Tanmateix, assenyala Plataforma per la Llengua, “les queixes es registren majoritàriament a Catalunya, mentre que a les comarques valencianoparlants del País Valencià i a les Illes Balears, el nombre de queixes és molt baix”. “Aquestes xifres no signifiquen que en aquests territoris les discriminacions siguen menys freqüents, sinó que, d’una banda, la desprotecció jurídica és superior, i, d’altra banda, la sensació que els drets són inexistents contribueix encara més a desincentivar les denúncies”, remarca.
Per això, l’entitat es proposa especialment “apoderar els parlants d’aquests territoris: fer-los conscients que hi ha lleis que sí que els emparen, oferir-los recursos legals i jurídics perquè facin respectar els seus drets i assessorar-los quan pateixin una discriminació”.
“Amb governs autonòmics que ataquen frontalment el català i que pretenen fer-lo desaparèixer de l’espai públic, és més necessari que mai aconseguir que valencians i illencs mantinguen la llengua en qualsevol situació i exigisquen a les administracions i empreses el compliment de les seues obligacions legals”.
Per això, indica, “el primer pas és que els mateixos parlants siguen conscients de quins són els seus drets lingüístics i de com poden actuar en cas que aquests siguen vulnerats“.
És justament aquest l’objectiu del Síndic de Drets Lingüístics de l’entitat, que també ha de permetre que tothom conega què els pot oferir Plataforma per la Llengua en casos de queixes per motiu de llengua. L’entitat té un equip d’experts que es dedica específicament a estudiar i a respondre totes les queixes, a assessorar legalment les víctimes quan el cas pot tindre un recorregut judicial i, fins i tot, en els casos més greus, la mateixa entitat assumeix la despesa de la defensa legal.
