Despatx presidencial de MALSON NOSAPUNNYAP. En l’extrem d’una taula, MALSON presidint, i, als dos costats, asseguts, ALATAC i POMPOM.
MALSON: Senyora Alatac, senyor Pompom, bona tarda…
POMPOM: “Bona tarda”? Voldràs dir “bona vesprada”, senyor president.
MALSON: Això, això, bona vesprada… Disculpeu. La influència nefasta dels professors catalanistes de l’època de l’institut…
POMPOM: Ja.
MALSON: Bé. Bona vesprada. Vos he convocat ací, a tu, Alatac, com a alcaldessa del Cap i Casal Galàctic, i a tu, Pompom, com a president de la Diputació Galàctica, perquè la nostra Comunitat Galàctica es troba en un greu perill…
ALATAC: Greu perill, president? Què ha passat?
POMPOM: Això, això, què succeeix? Atacs interestel·lars? Presència amenaçadora de forces extraplanetàries?
MALSON: No, no. Molt més greu encara. Les enquestes no les tenim de cara i Vox mos està xafant els talons i tocant els ous.
ALATAC: Però com pot ser això? És impossible! Totalment impossible! No solament perquè jo el que tinc són ovaris, sinó perquè estic fent una molt bona gestió al Cap i Casal Galàctic!
POMPOM: I jo a la Diputació Galàctica!
MALSON: No ho dubte! No ho dubte! Però la mala sort de la dana de l’any passat ho ha cagat tot.
ALATAC (a part): Mala sort? Si hagueres estat en el teu lloc quan tocava…
MALSON: Què dius?
ALATAC: No, res. Mormolava.
MALSON: Ah, bé… Estos esquerrosos de merda em culpen a mi, a mi!, de les 229 morts, quan jo no tinc cap responsabilitat en el desastre. Quina responsabilitat tinc jo si no vaig fer res? Em culpaven que l’alarma arribà tard, quan la gent ja s’estava ofegant, i ara em culpen perquè l’he enviat dotze hores abans de les precipitacions.
POMPOM: És veritat! És totalment injust!
ALATAC: Una gran injustícia!
MALSON: Sí, sí. Això mateix pense jo. Quines idees se vos acudeixen per recuperar-mos electoralment?
ALATAC (reflexiva): Tu, president, com que has viscut tants anys al sud, no saps de la missa la mitat.
MALSON: Com?
ALATAC: El nostre partit, quan es troba en problemes, té una solució ràpida i senzilla: la llengua!
MALSON: La llengua! És veritat! És una solució que no recordava, però que tenia a la punta de la llengua.
POMPOM: Exacte! Que si el valencià i el català no són la mateixa llengua. Que mosatros defenem el valencià, però sense imposar-lo. Que estem pel valencià de poble però no pel valencià químic que s’ensenya a les universitats…
MALSON: Tot això està molt bé, però jo crec que ja fa una miqueta olor de gastat…
POMPOM: Tu creus?
ALATAC: No vos preocupeu. Jo tinc una novetat que causarà furor.
MALSON: Digues, digues… Estic ansiós d’escoltar-te.
ALATAC: L’accent!
MALSON: L’accent? Quin accent?
ALATAC: L’accent del Cap i Casal. Actualment, la seua orientació és cap a l’esquerra. Cal oficialitzar, coste lo que coste, que siga cap a la dreta. És ideal i, d’altra banda, concorda amb la nostra ideologia política.
POMPOM: Això és una favà, Alatac! Perdona que t’ho diga. Qui farà cas d’un accent? Jo propose que apostem per un valencià de poble. Ja voreu com es calfen els catalanistes.
MALSON: Això de l’accent m’agrada.
ALATAC: Clar que sí! Un catalanista, per un accent, seria capaç de matar. Si no els coneguera jo! A mi com em diuen?
POMPOM: Alatac.
ALATAC: Pos “Català” és el meu nom al revés.
POMPOM: Vaja, és veritat.
MALSON: Però què podem fer per oficialitzar l’accent? L’Acadèmia Galàctica no està per la llavor.
ALATAC: Jo tinc la solució. Un filòleg!
MALSON: Ufff… Un filòleg? Tots són uns catalanistes traïdors.
ALATAC: Este no. (S’alça i obri una porta lateral. Hi apareix AGOSSARÀS).
AGOSSARÀS: Bon dia de vesprada, senyors presidents, senyora alcaldessa. Soc Agossaràs i he vingut per a oferir els meus “servicis”, que no “serveis”, al poble valencià.
MALSON: Molt bé! Comencem bé!
AGOSSARÀS: El poble valencià necessita urgentment un accent tancat. No perquè les nostres ments ho siguen, sinó perquè el Botànic Galàctic cometé una injustícia imperdonable que cal recompondre.
MALSON: És veritat!
ALATAC: Jo he estat huit anys en un enorme estrés i sense poder dormir per culpa del merdós accent cap a l’esquerra.
POMPOM: Cert! I jo recorde que, quan ho aprovaren, vaig tindre un atac d’ansietat que quasi em dugué a l’altre barri. I encara tinc seqüeles d’això.
AGOSSARÀS: En efecte! L’accent cap a l’esquerra perjudica la salut. En canvi, l’accent cap a la dreta, és a dir, l’accent tancat, concorda amb la fonètica popular i farà que el poble valencià s’identifique més amb la nostra llengua i disfrute d’una millor salut lingüística.
ALATAC: Tot això està molt bé, però jo necessite el teu informe per a fer el canvi.
AGOSSARÀS: Cap problema. Ja tinc a punt els arguments filològics.
POMPOM: Perfecte! Aixina acabarem en el nom catalanista de “València” i recuperarem el nom de “Valéncia” en nostra volguda llengua valenciana.
AGOSSARÀS: Bé, en realitat, el nom oficial sempre ha sigut, fins al 2015, “Valencia” en castellà.
MALSON (amb entusiasme): Clar que sí! És la forma històrica i popular que mosatros utilitzarem. Però aprovarem el canvi d’accent per a fotre els catalanistes i els esquerrosos.
AGOSSARÀS: Jo en això no em fique. Només soc un científic de la llengua i no em clave en qüestions polítiques. Només vull lo millor per al poble valencià. I en estos moments, lo millor és el canvi de l’accent.
POMPOM: La qüestió és que si hem de fer cas de la fonètica dels valencians, potser seria millor aprovar el nom de “Balénsia” en “b” i “s”, no creieu?
ALATAC: Calla, calla… No digues favaes!
AGOSSARÀS: Jo, com a filòleg, tinc els meus arguments per a rebatre això. Eixa fórmula trencaria radicalment amb la tradició escrita.
POMPOM: Ah… Bé. És veritat… Però “València” en accent obert no té també la seua tradició escrita?
AGOSSARÀS: Sí, però això és insignificant.
MALSON: Clar que sí. De moment mos quedem en l’accent i prou.
AGOSSARÀS: Per cert, he escrit un llibre en què propose un nou model d’accentuació per al valencià a fi de fer-lo més assequible i pròxim al parlar del poble.
POMPOM: Això, això! El valencià de poble és lo que hem de promoure. En la Diputació Galàctica te’l publicarem.
AGOSSARÀS: Gràcies!
ALATAC: Però, de moment, l’accent del nom del Cap i Casal és lo més important.
AGOSSARÀS: Per descomptat. Un dels arguments de més pes de què dispose és que, abans de la influència fatídica de Joan Fuster, he trobat fins a huit exemples d’ús de “Valéncia” amb accent tancat.
ALATAC: Ostres! Huit exemples! En són molts!
AGOSSARÀS: Sí, sí… (Amb veu baixa) També és veritat que, per contra, d’exemples d’ús de “València” amb accent obert, n’hi ha més de huit mil, però això no té massa importància per al cas que tractem.
POMPOM: Evidentment!
MALSON: En efecte!
AGOSSARÀS: I ara l’argument més important i potent de tots.
ALATAC: Digues, digues…
POMPOM: Prestem atenció.
AGOSSARÀS: L’aprovació de “Valéncia” faria recuperar l’estima per la nostra llengua i això comportaria un augment de l’ús social del valencià en tots els àmbits…
MALSON (tallant-lo): Bé, bé… Tu ocupa’t de l’accent i del teu informe, que, de l’augment de l’ús social, ja mos ocuparem mosatros.
AGOSSARÀS: Home… Però això és transcendental per al futur de la llengua. Imagineu-vos tres o quatre televisions en valencià, cinc o sis ràdios en valencià, set o huit diaris en valencià, tots els nostres xiquets escolaritzats en valencià…
MALSON: Però, anem a vore, senyor filòleg, tu eres catalanista o què?
AGOSSARÀS: Joooo? Noooo! Soc valencià i valencianista!
MALSON: I per què ho vols tot en valencià? Això és de catalanistes!
AGOSSARÀS: Home… Vist des d’eixe punt de vista…
ALACAT: Bé, bé… Moltes gràcies per la teua atenció, Agossaràs. Quan tingues l’informe acabat mos avises.
AGOSSARÀS: Sí, sí… (Alçant-se i eixint) Vull lo millor per al poble valencià. I en estos moments, lo millor és el canvi de l’accent.
MALSON (quan ja ha desaparegut AGOSSARÀS): Mare meua! Tots estos filòlegs estan tallats pel mateix patró.
POMPOM: Sí, tens raó. Però mos serà útil.
ALATAC: Mentres tinguem el poble entretingut en l’accent, no se’n recordaran de la dana.
MALSON: Això espere. I també espere que els seus pronòstics no es complisquen. Ja sabeu que mosatros a lo que aspirem, sense que es note l’efecte, és a eliminar les diferències entre espanyols. I la llengua valenciana, agrade o no, mos dona una nota massa diferent. Una llengua no pot tindre més drets que una altra. Espanya ha de ser uniforme… I també gran i lliure!
ALATAC: Clar que sí!
POMPOM: Evidentment!
MALSON: I vixca, vixca, vixca! (Escrit en “x”, clar.)
TELÓ
