Aquesta gent tan maldestra que ens governa ara i que ens va administrar temps de vergonya i de tancament de mitjans de comunicació, aquesta gent que no reconeix M.Rajoy com un seu dirigent incapaç per tirar endavant polítiques de memòria, respecte i justícia, aquesta gent que dona suport el parroquià del Ventorro, fins el punt de premiar-lo amb una presidència de comissió parlamentària perquè perceba tants diners com puga, aquesta gent ens maltracta.
Ens maltracta, perquè han estat incapaces d’avançar, de progressar, de fer propostes pequè la societat a qui administren procuren anivellar i equilibrar diferències en allò social, lo cultural i fins i tot en temes econòmics. Posen la política partidista per damunt dels interessos generals i així ens va la vida al conjunt d’administrats.
Ens maltracten per acció, omissió i opressió, utilitzant les seues martingales per fer creure com a bo, una política que balafia els cabals en favor de les seues amistats, ningunetja la cultura per continuar ofrenant glòries a Espanya i entrebanca la llengua fins la sacietat, per contribuir a la seua desaparició del mapa lingüístic mundial.
Ells no entenen que cada llengua és un tresor; una manera particular d’entendre la vida, de conèixer el que ens envolta, d’intentar aprofundir en el misteris de les coses, de posar nom a tot allò que ens procura felicitat. Una llengua ens ajuda a definir-nos com a poble i, precisament això és el que sempre ha procurat desfer el búnker barraqueta valencià, perquè la nostra gent no faça seu el primer vers de l’original de l’himne de l’exposició de 1909, que amb lletra de Maximilià Thous i Orts, ens recomanava aixoplugar-nos sota els plecs de la nostra senyera.
Malgrat la davallada de l’ús social del valencià, a causa de les seues polítiques colonialistes, la societat ha mostrat una dignitat de ferro quan ha estat preguntada i fins i tot, comarques d’arrel castellana, han tret endavant un percentatge major d’estima per la llengua que ens agermana i relliga tota la nació. Ho ha fet, perquè n’és conscient (per damunt del seu negacionisme) que el valencià/català és una llengua d’oportunitats i de futur.
Aquest govern maldestre –el d’abans i el d’ara mateix- continuen tibant la corda de secessionisme lingüístic, agafant-se sempre a la mal anomenada llei de llibertat educativa, capaç d’acontentar-los a ells, però també al sector més antivalencianista, que no fa més que procurar deixar el valencià desemparat i arraconat al seu ús familiar, com així va ocórrer en temps de la darrera dictadura de la que ara es recorda el seu traspàs.
Quan torna el pensament ultraconservador a fer-se amb els regnes del poder, quan les administracions públiques valencianes es troben governades des de la cova que ells mateix construeixen, no admeten que la nostra, és una cultura que uneix i, per això la temen i la deixen de banda sempre que poden, conculcant accions fins i tot per damunt del text de l’Estatut d’Autonomia i de la Constitució que tant diuen defensar. No cal fer esment a la carta de les llengües ni a la legislació europea que tant denosten.
No ho volen admetre; no volen admetre cap dels nyaps que són capaces de fer i això s’ha vist a les clares, amb el que han vingut en qualificar com a “reconstrucció” quan el que han fet fins ara, és tornar a omplir les butxaques de gran part dels seus amics, coneguts i saludats. No ho volen admetre, però és així a poc que es grate en la realitat.
