El PSOE, el PP, Vox i Ciudadanos han rebutjat aquest dimarts tramitar una reforma del Reglament del Congrés per permetre un ús generalitzat de les llengües oficials a la cambra baixa de manera que el català, el gallec i el basc es puguen utilitzar tant en el ple com en les comissions, amb la corresponent traducció simultània, i que es puguen registrar iniciatives redactades en aquests idiomes.
Per a la defensa de la iniciativa els aliats parlamentaris del govern espanyol i el soci minoritari de l’executiu de coalició han utilitzat no sols el català, el basc i el gallec, sinó també l’asturià i l’aragonés, forçant així el socialista Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, qui presidia la sessió en absència de la presidenta, Meritxell Batet, a cridar-los reiteradament l’atenció.
Joan Baldoví s’ha expressat en el «mal llatí» que, ha apuntat, parlem al País Valencià i ha ressaltat el contrasentit que suposa que l’estat espanyol demane que es puguen parlar les llengües oficials al Parlament Europeu, però el PSOE es negue a aplicar-ho al Congrés.
Tant la diputada d’ERC Montserrat Bassa, com la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, han intentat fer tota la intervenció en català. El vicepresident primer de la cambra els ha demanat que, perquè pogueren entendre-les els presents, s’atingueren a la norma vigent que permet un ús limitat de les llengües oficials si després es tradueix el que es diu al castellà i ha esgrimit també l’article 3 de la Constitució que el reconeix com a «llengua oficial de l’Estat».
Bassa i Nogueras han desoït els precs de Rodríguez Gómez de Celis, forçant que les cridara a l’ordre. La diputada d’ERC ha exhaurit fins a la tercera crida a l’ordre, que faculta qui presideix la sessió a llevar la paraula a l’orador, cosa que ha acabat fent.
El diputat de la CUP, Albert Botrán també ha esgotat tres crides i se li ha llevat la paraula. En el cas de Nogueras, han sigut prou dues crides a l’ordre. «Si ací no cap la nostra llengua és que tampoc cabem nosaltres», ha dit, abans d’acabar la seua intervenció amb un «Visca Catalunya lliure».
El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha optat per una altra fórmula: traduir al castellà cadascuna de les frases, que primer pronunciava en català. També la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, ha interpretat al castellà l’al·locució en basc per remarcar la seua reivindicació.
Així mateix, el diputat del BNG, Néstor Rego, ha utilitzat només el gallec, amb les consegüents crides a l’ordre del president. «Mai va ser la nostra llengua d’imposició», ha dit Rego en castellà parafrasejant Joan Carles I, al qual s’ha referit, ja en gallec com «el Borbó corrupte i escapolit».
Joseba Aguirretxe, del PNB, ha intercalat castellà i basc, atenint-se a la regla vigent i sense provocar cap crida d’atenció.
Del grup parlamentari d’Unides Podem han intervingut quatre portaveus: Pablo Echenique, que ha pronunciat paraules en aragonés; Sofía Castañón, que ha utilitzat l’asturià; Roberto Uriarte, que ha reivindicat el basc en castellà, i Joan Mena, que ha fet part de la intervenció en català i ha avisat el PSOE que «té un problema» si no té clar que l’Estat és plurilingüe i que això «enriqueix».
