El Partit Popular portarà al primer ple ordinari de Les Corts al setembre una proposició no de llei (PNL) en la qual instarà a la resta de grups parlamentaris a tancar files al voltant de la defensa de la «llengua valenciana» després de la «declaració de guerra» que, consideren va promoure el Congrés dels Diputats en la jornada de la seua constitució, quan la nova presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, va garantir la possibilitat d’utilitzar-hi el català, el gallec i el basc.
En aquest sentit, el Consell també ha fet una declaració institucional per a «advertir» el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i a l’esmentada Francina Armengol, que «no toleraran ni un atac més» al valencià.
Així, el PP pretén que la resta de grups amb representació a Les Corts, no només Vox, «ajuden a restituir l’estatus d’oficialitat» del valencià en l’Estatut d’Autonomia i en la Constitució, segons ha dit el síndic del PP, Miguel Barrachina, i la síndica adjunta Laura Chuliá.
«No volem que aquesta nova legislatura siga de greuges als interessos valencians com els que patim diàriament», ha dit Barrachina, mentre que Chuliá ha acusat Pedro Sánchez d’iniciar, amb aquesta situació, «el pròleg del seu nou pacte amb els separatistes catalans».
Preguntats per si estan d’acord amb la definició que fa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre l’idioma dels valencians, que no nega la catalanitat d’aquesta llengua, responen que «per damunt hi ha l’Estatut d’Autonomia, que fixa clarament que el valencià és la llengua oficial de la Comunitat Valenciana». «El valencià és un sentiment, i més que un sentiment són les nostres senyes d’identitat, que per desgràcia han sigut tan menyspreades i devaluades els últims anys», ha dit Chuliá.
