Un valencianoparlant major, Ernest, ens explica que va anar a uns grans magatzems a comprar-se uns pantalons vaquers. Se li va acostar una dependenta. “Bon dia!”, li va dir Ernest com fa tothora. “Vosté creu que estos pantalons em pararan bé”, va continuar, Ernest, sempre en valencià. La dependenta se’n va anar a buscar una companya que l’atenguera en valencià.
La norma no escrita en uns grans magatzems
Aquesta anècdota exemplifica allò que es pot dir poder del client. És a dir, que si nosaltres no canviem al castellà i usem el valencià, els dependents bé poden fer la interactuació en alternança de codi (nosaltres en valencià i els treballadors en castellà), bé ens poden atendre, com en aquesta anècdota en valencià. I, d’eixa manera, anem fent del valencià una llengua pública i creant situacions d’aprendre-la.
Per cert, en aquests mateixos grans magatzems, la norma no escrita és: a) si el client valencianoparlant s’adreça al dependent en valencià i aquest el sap, el dependent li parla en valencià; b) si el client valencianoparlant s’adreça al dependent en valencià i aquest l’entén però no el parla, la interactuació es desplega en alternança de codi, el client valencianoparlant en valencià i el dependent en castellà; i c) si el client valencianoparlant s’adreça en valencià i el dependent no el parla ni l’entén; el dependent li’n busca un altre que el puga atendre en valencià.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
