El Partit Carlista del País Valencià, amb presència escassa especialment al nord del país, ha emès un comunicat per a defensar el valencià en el context actual de minorització. En concret, i en referència a la consulta de la llengua base que se celebra a partir d’aquest dimarts, des d’aquesta formació han lamentat que «els hereus ideològics del centralisme franquista, amb les seues quotes d’ensenyament merament testimonial del valencià i que pretenen sotmetre la voluntat popular, són tan eficaces com ho era l’obligatorietat del grec en el batxillerat dels anys cinquanta del segle passat».
La formació també ha criticat «tots els governs de l’Estat», als quals acusa de perseguir «l’arraconament idiomàtic fins a la seua extinció» de manera «prioritària». Segons expliquen, el País Valencià es troba «en el moment segurament definitiu per a la permanència i continuïtat de tal medul·la sustentadora de la valenciania diferenciadora mitjançant l’eliminació del signe confirmatori de la personalitat i independència del nostre país: la llengua, estratègia que sempre ha sigut el mètode més eficaç i directe per a aconseguir el seu total sotmetiment mitjançant la seua completa despersonalització».
Pessimisme
També fan referència a la dinastia borbònica, que va «destruir» la «sobirania» del poble valencià, i assenyalen que actualment «els mitjans audiovisuals converteixen quasi en una raresa l’ús d’un idioma pràcticament esclafat per l’oficial de l’Estat», «aclaparadorament majoritari» en el conjunt de la societat.
I adverteixen, finalment, que «el valencià mai no s’ha trobat en una situació tan difícil respecte a la seua subsistència, agreujada hui per la política centralista dels partits –els dretans sense excepció i els esquerrans en la seua majoria».
Malgrat aquesta situació, des de la formació carlista demanen «continuar elevant el to de protesta contra el projecte neofranquista de PP i Vox que tan descaradament es vol imposar mitjançant el mètode de quotes lectives, minoritzades i residuals per al valencià, i així cal expressar-lo de manera constant i visible en quantes manifestacions es convoquen».
