El Parlament de Catalunya va aprovar dijous passat una proposta de resolució per la igualtat de les persones cegues catalanoparlants en l’àmbit digital que ha estat promoguda per Plataforma per la Llengua i un col·lectiu de cecs. La proposta de resolució ha de permetre que els cecs puguen fer servir el català en els dispositius digitals que necessiten per a la seua vida diària i va tindre el suport de més del 90% de l’hemicicle: hi van votar a favor tots els partits (PSC-Units, ERC, Junts per Catalunya, la CUP, En Comú Podem, el PP i Ciudadanos, malgrat que aquests dos últims no en tots els punts) i només Vox hi va votar en contra.
Pep Llop, representant del col·lectiu de persones cegues i voluntari de Plataforma per la Llengua, va introduir la sessió des del faristol, un fet insòlit en un ple ordinari perquè es tracta d’una persona externa als grups parlamentaris i al govern. Durant la seua intervenció, Llop va convidar els diputats a tancar els ulls i a imaginar-se les dificultats que tenen les persones cegues per a dur a terme accions tan bàsiques com ara fer servir el mòbil, agafar l’autobús o posar en marxa la llavadora.
Tot i reconèixer que l’accessibilitat ha millorat molt en els darrers anys gràcies als avanços tecnològics i a la voluntat d’incorporar el català per part d’algunes empreses, Llop va defensar que «falta molt de camí per a fer» i que «una de les coses que limiten la nostra igualtat d’oportunitats és la possibilitat de llegir en català». «El fet que els programaris habituals de síntesi de veu encara no permeten la lectura en la nostra llengua (o que ho facen amb una fonètica errònia)», va explicar, «dificulta moltíssim l’accés a la feina».
Després de repassar algunes de les discriminacions més comunes que pateixen, Llop va interpel·lar els diputats preguntant-los si els sembla «acceptable» que hui, «amb totes les lleis d’accessibilitat i el reguitzell de possibilitats tecnològiques a l’abast», les persones cegues hagen de «conviure amb aquest grau de discriminació, de desprotecció i de vulnerabilitat innecessària i inexplicable». Per això, va fer una crida a aprovar la resolució per a «eliminar una discriminació lingüística innecessària per poder tenir igualtat de drets i de deures, d’oportunitats i d’obligacions, i per ser, en definitiva, ciutadans i ciutadanes de ple dret al nostre país».
Quatre línies d’acció
El text aprovat insta la Generalitat catalana a impulsar un pla per coordinar les polítiques de tots els departaments per garantir els drets de les persones cegues catalanoparlants i per tirar endavant quatre línies d’acció. D’entrada, segons el text, el govern hauria de sol·licitar a les empreses desenvolupadores de dispositius intel·ligents que incloguen el català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i en braille). Caldria traslladar-los el greuge que suposa per a aquest col·lectiu que la seua llengua quede exclosa de la majoria d’aquests dispositius.
En segon lloc, el pla també hauria de servir perquè el govern incloguera requisits lingüístics en la contractació pública de productes i serveis amb tecnologia digital, de manera que les empreses que hi vulguen optar hagen d’oferir en català els assistents de veu, els lectors de pantalla parlants i els sistemes de conversió a la grafia braille. Aquests requisits, a més, caldria fer-los complir i incorporar-los en els documents de formalització dels contractes. En tercer lloc, caldria que el govern promoguera més iniciatives com el projecte Aina, que augmenten la presència del català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i en braille), i, per últim, que s’assegurara que el català és la llengua de configuració per defecte de tots els dispositius digitals de l’administració.
L’aprovació d’aquesta proposta de resolució és una fita important en la lluita per la igualtat de les persones cegues catalanoparlants i és un primer pas per a aconseguir que puguen viure plenament en català. Des de la tribuna del Parlament, una vintena de persones cegues, entre les quals Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, van seguir la sessió, que es va celebrar la mateixa setmana de Santa Llúcia, patrona de les persones cegues. A partir d’ara, Plataforma per la Llengua continuarà treballant perquè es garantisquen els drets lingüístics de les persones cegues i ja treballa amb altres col·lectius de persones amb discapacitats per ampliar la lluita i garantir-los aquests drets.
