El Misteri d’Elx, que se celebra cada any a mitjà d’agost, representa un dels màxims tresors patrimonials del País Valencià. Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tal com ho va declarar la UNESCO l’any 2001, el Misteri d’Elx és una de les representacions religioses més antigues d’Europa, i es desenvolupa íntegrament en valencià des de fa segles.
Tot i així, les últimes visites dels presidents de la Generalitat a aquesta festa han anat acompanyades d’expressions en castellà. Ja va ocórrer els últims anys amb Ximo Puig, qui no acostumava a expressar-se en valencià al sud del país, ni tan sols quan visitava Elx pel Misteri. Enguany, amb el nou govern de Carlos Mazón, res no ha canviat.
El president de la Generalitat, de fet, va publicar una piulada en què donava les «gràcies al poble d’Elx per protegir la cultura» durant «més de 500 anys mantenint viu el Misteri», deia en castellà. El vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, de Vox, indicava també en castellà que estava «orgullós i emocionat després de contemplar el Misteri d’Elx, una mostra de tradició i fe del poble il·licità per a tota la humanitat».
L’altra consellera que elogiava la festa d’Elx era Salomé Pradas, titular de Medi Ambient i Territori, l’única membre del Consell que és valencianoparlant. Curiosament, des del compte de la xarxa social X del seu departament, sí que es publicava un missatge en valencià anunciant la seua assistència al Misteri, que el definia com «el millor exemple d’una obra col·lectiva que, durant més de 500 anys, ha mantingut viva el poble d’Elx». En canvi, la regidora il·licitana Loli Serna, també del PP, agraïa la presència de la consellera Pradas en castellà, a qui donava les gràcies «per acompanyar-nos en les festes grans d’Elx en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció».
Des de l’àmbit cívic, El Tempir d’Elx, l’associació de defensa de la llengua dels valencians al sud del país, argumentava el 15 d’agost que el Misteri «és un dels referents més importants de valencianitat que compartim», i apuntava que «Joan Fuster recordava que “és la nostra millor vocació comuna: l’herència d’una llengua, que tal com ens arriba dels nostres pares hem de passar-la als nostres fills».
