Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Moviment per l’escola en català a les Illes ha dut a terme una conferència de premsa aquest dimecres a l’Arxiu del Regne de Mallorca per valorar la futura Llei d’educació de les Balears. Les organitzacions que conformen el Moviment consideren inacceptable que la llei d’educació que està a punt de debatre’s al Parlament incorpore el castellà com a llengua vehicular, un requisit que ni tan sols queda establert a la LOMLOE. En aquest sentit, apunten que la llengua pròpia -i minoritzada- de les Balears és el català i que els poders públics tenen el mandat de protegir-la i promoure-la.
El bloc d’entitats reclama a la presidenta, Francina Armengol, i al conseller d’Educació, Martí Xavier March, a qui es demanarà una reunió d’urgència, que es retorne al diàleg amb la societat civil i que s’ature la tramitació d’aquesta llei. Ivan Solivellas, portaveu del Moviment i delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears ha exigit valentia als responsables polítics i ha expressat que és una llei «sense consens, per a fer-se la foto i que menysté el català». A més, el Moviment insta els partits polítics del Pacte, així com a Més per Menorca i Proposta per les Illes que no l’aproven i fa una crida a totes les entitats i organitzacions de la societat civil a expressar públicament el rebuig a aquesta llei.
Segons el Moviment, incorporar la vehicularitat del castellà significa agreujar encara més la situació d’emergència lingüística actual, així com incomplir el mandat de l’Estatut i la Llei de normalització lingüística. D’aquesta manera, obri la porta perquè aquesta vehicularitat també s’aplique en altres lleis futures. A més, denuncia que s’haja venut com a victòria el manteniment del Decret de mínims perquè «això ja és, d’entrada, una derrota». Aquest decret que, com el seu nom indica, és de mínims, és una eina del segle XX que ha quedat obsoleta en el context social i demogràfic del 2022. És per això que ja no té sentit parlar només de percentatges quan la realitat sociolingüística del català i el castellà no és la mateixa. En aquest sentit, Aleix Font, representant d’Unió Obrera Balear, ha expressat que «el decret de mínims és insuficient perquè la situació social del català ha empitjorat». A més, ha afegit que «cal anar més enllà i que la dreta no pot marcar l’agenda política».
Així mateix, el Moviment ha assenyalat que només cal «analitzar quins són els referents audiovisuals dels infants i joves, quina llengua fan servir al pati, al menjador, a les activitats extraescolars o quines actituds lingüístiques té la població en general», per veure que «la realitat actual és que una part de la societat viu d’esquena a la nostra llengua». «Calen eines del segle XXI i és imprescindible que s’apliquen mesures correctives que l’actual projecte de llei no recull», ha afegit. Segons Cosme Orell de STEI-Intersindical «aquesta llei arriba tard i malament i no garanteix que els alumnes assumisquen el mateix grau de competències escrites en català i castellà».
Comprovar el nivell de català assolit
D’altra banda, les entitats reivindiquen que la futura llei hauria de determinar línies mestres flexibles per als Plans Lingüístics de Centre (PLC), com han fet altres lleis d’educació, i ha d’establir mecanismes per a fer-los complir. Ara com ara, per exemple, no se sap com es comprova el nivell d’assoliment de competències i capacitats de català. El Moviment exigeix que es territorialitzen els resultats IAQSE i que hi participen agents externs com, per exemple, la UIB o el Consell Social de la Llengua Catalana, així com entitats de la societat civil, a fi de tenir la màxima objectivitat. També es reclama que la conselleria d’Educació explique com garantirà el compliment d’aquesta llei i dels PLC.
Amb tot, la llei dona a entendre que hi ha zones on la realitat sociolingüística és delicada i d’altres on la situació és òptima i parla de les condicions sociolingüístiques de cada zona, però no concreta com i qui les avaluarà, i de quina manera els centres ho hauran de recollir als PLC. La realitat, però, és que la situació és delicada arreu, com demostra, per exemple, la poca presència del català a les plataformes digitals, entre els youtubers, als videojocs, a les extraescolars, etc. En aquest sentit, Maria Gràcia Vila d’Alternativa Sindicat Docent ha dit que cal «definir les àrees d’urgent intervenció lingüística (AUIL) i que la llei les tinga en compte per a aplicar un sistema que siga realment d’immersió lingüística en aquests territoris».
Només el 36,8% dels ciutadans de les Illes parlen català habitualment
Cal tenir en compte que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüística de les Illes Balears (2014), tan sols el 36,8% dels ciutadans de les Illes Balears tenen el català com a llengua habitual, fet que implica una caiguda d’un 8,2% si ho comparem amb dades del 2004. A més, per cada jove castellanoparlant que usa el català com a llengua habitual, hi ha 7,5 joves catalanoparlants que adopten el castellà com a llengua d’ús habitual. Davant d’aquesta situació, les entitats exigeixen valentia a la classe política, que no faça cap renúncia i que defense el català a l’escola fins a les darreres instàncies.
