Durant aquest matí de dijous s’ha debatut al Senat la possible amnistia que hauria de servir, teòricament, per a desencallar la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez, gràcies al vot dels partits independentistes catalans.
El president català, Pere Aragonès, ha defensat la mesura amb una compareixença al Senat en què ha retret al PP el fet de no contribuir a la normalització de la llengua, també als territoris del domini lingüístic en què aquest partit governa.
Un d’aquests territoris és el País Valencià i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha escandalitzat quan Pere Aragonès ha fet referència als quatre límits territorials del domini: «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó», ha dit textualment.
Mazón, en la seua intervenció, ha retret aquesta referència del president català, tot i que l’ha manipulat assegurant que el seu homòleg havia situat «Guardamar dins Catalunya». Tot i així, Mazón ha aprofitat el seu torn per a negar la unitat de la llengua i dir que el valencià «no pot tindre cap altre nom».
La mateixa localitat de Guardamar (Baix Segura), en canvi, desmenteix l’argument de Mazón amb un monument erigit a l’octubre del 1993 i que situa el municipi com el límit meridional de la llengua compartida. Amb el «monument a la cultura comuna», situat a la plaça Jaume II, Guardamar ret homenatge al català amb les quatre barres de la senyera i amb referències, precisament, a les localitats citades per Aragonès: Salses, Guardamar, Fraga i Maó.
De fet, en aquest mateix espai, hi ha una placa que explica l’existència del monument i el justifica com a «símbol perdurable de la convivència i fraternitat entre tots els pobles i cultures».
