L’Estat espanyol s’ha ofert a pagar el cost de fer que el català siga llengua oficial a la Unió Europea, segons han confirmat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts coneixedores de les reunions d’ambaixadors preparatòries de la cimera del Consell d’Afers Generals del Consell de la UE de dimarts vinent, on es debatrà la qüestió. Per la seua banda, fonts del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya han exigit al Govern de l’Estat, que ostenta la presidència rotatòria del Consell, que faça «tots els esforços» perquè la negociació per a «l’oficialitat plena» del català no descarrile. Per tal que el català siga oficial a la UE cal l’aprovació per unanimitat de tots els estats membres. De moment, Suècia i Finlàndia han expressat reticències.
Més enllà dels dos països escandinaus, bona part dels socis europeus també han demanat més concrecions a l’executiu espanyol en relació amb l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Si bé la gran majoria reconeixen que estan «oberts» a la negociació, alguns consideren que manca informació i afegeixen que no volen tractar la petició «amb pressa».
Durant la reunió que han mantingut aquest divendres els ambaixadors dels 27 estats per preparar la reunió del 19 de setembre, la majoria dels dubtes han anat encaminats a les càrregues financeres i administratives que implicaria la incorporació de les tres llengües. Segons han confirmat a l’ACN fonts diplomàtiques, diverses delegacions han demanat informes legals o d’impacte per tindre un dibuix més acurat abans de prendre una decisió.
De fet, delegacions com l’alemanya han arribat a afirmar que veuen «complicat» que s’arribe a un acord total el proper 19 de setembre –la decisió sobre l’oficialitat s’ha de prendre per unanimitat– i veuen la trobada de dimarts més bé com la prova que hi ha «voluntat política» per avançar.
Si bé fonts del Govern català reconeixen que el procediment «no és fàcil», també es mostren convençudes que «es podran superar els obstacles». En aquest sentit, remarquen que l’executiu del Principat està fent un esforç «molt intens» per parlar amb totes les capitals europees i fer «la pedagogia necessària». «Els dubtes que han expressat alguns països entren dins els escenaris previstos i no canvien l’estratègia que està seguint el Govern aquestes darreres setmanes», afegeixen des de la Generalitat de Catalunya.
Encara sobre les reticències, fonts d’aquest executiu diuen que prefereixen una tramitació «que es faça bé a què es faça ràpid», i subratllen que «la prioritat absoluta és que no descarrile». «Com més prompte millor, però l’objectiu és que el dret siga plenament reconegut», assenyalen.
Pel que fa al debat sobre mesures alternatives per promoure la llengua, una idea que països com Finlàndia han fet explícita, el Govern català indica que encara no les ha valorat. El que remarquen és, en qualsevol cas, que «no es pot renunciar a la condició plena de llengua oficial».
