El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha expressat el seu suport a l’autonomia financera i a la credibilitat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) davant el que considera una ofensiva per a “desacreditar-la”, “fomentar el secessionisme lingüístic i de fer conflictius l’ús i l’ensenyament del valencià”. Així ho recull una declaració debatuda aquest dilluns i aprovada amb 13 vots a favor i només un en contra, en un ple al qual no va participar el president del CVC, José María Lozano.
Lozano va justificar la seua absència en la votació argumentant que el posicionament del Consell “pot danyar la unitat i la cordialitat entre institucions” i va remarcar que, com a president, vol “trobar línies de consens en les qüestions fonamentals, sense marques ideològiques predeterminades”. Les conselleres Ascensión Figueres i Inmaculada Vidal també s’hi van adherir, mentre que Ana Noguera i Núria Vizcarro van presentar vots particulars.
El text aprovat reivindica el paper de l’AVL com a institució estatutària i fa seu l’esperit del “Manifest d’escriptores i escriptors en defensa de la llengua“. En aquest sentit, alerta que “tenim l’obligació de denunciar les mesures polítiques d’aquest govern de la Generalitat i altres organismes oficials” que, segons assenyala, busquen trencar consensos històrics amb accions com “retallar el pressupost a l’AVL” o “explicitar públicament la voluntat d’asfixiar-la”.
La declaració defensa que la trajectòria de l’AVL “avala i representa l’intent de, sent fidels a les nostres singularitats com a poble, no trencar el fil que ens uneix amb una llengua comuna que només podrà sobreviure des de la unió i l’intercanvi cultural”. A més, critica que s’haja volgut “fer creure a la població que no hi ha solvència en la comunitat científica” dedicada a la normativització del valencià, mentre alguns polítics “s’atreveixen a pontificar sobre allò que està bé o malament” en matèria lingüística.
El CVC també denuncia que aquest descrèdit s’ha vist acompanyat d’“iniciatives lingüístiques que en cap cas estaven avalades” per l’AVL, com “provar de canviar el nom de la capital valenciana”, alhora que s’ha donat “impuls econòmic i polític a entitats secessionistes que rebutgen els consensos científics de la romanística internacional”.
Entre les recomanacions, l’òrgan estatutari reclama “retornar el pressupost retallat i la dignitat” a l’AVL, “reconeixent el seu paper com a òrgan normatiu del valencià”, i insta a “reformular les polítiques lingüístiques” en l’àmbit educatiu. Demana abandonar “fórmules d’enfrontament i vetos contra escriptors i escriptores” d’altres territoris i mantindre la ciutat d’Alacant com a zona valencianoparlant. També exigeix “revertir la situació de discriminació” del valencià als mitjans públics.
En la mateixa sessió, el ple del CVC va aprovar dos informes més: un en suport a la candidatura de Potries com a Capital Europea de la Cultura 2031 i un altre centrat en l’anàlisi del fenomen de la despoblació.
