El ple del Consell ha aprovat aquest dimarts la modificació de la Llei 4/2018 de Plurilingüisme, de manera que se suprimeix l’obligació que alumnes de les comarques castellanoparlants cursen en valencià assignatures troncals. Aquesta modificació forma part de l’avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat del 2024 -anomenada Llei d’Acompanyament-.
El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va justificar la decisió anunciada quan va prendre possessió del càrrec, perquè, a parer seu, «hi ha una incoherència en el fet que als joves de les zones en les quals la Llei d’Ús i Ensenyament dona l’exempció de valencià al mateix temps, per la Llei del plurilingüisme, se’ls obliga a donar assignatures en un idioma del qual estan exempts» i va assegurar que actuaria amb «urgència».
«El Govern valencià aposta per l’estudi i coneixement de l’assignatura de valencià per part de tot l’alumnat i es proposa que s’incentive l’alumnat que estudia valencià, certificant-se de manera automàtica el nivell corresponent quan finalitze els seus estudis», ha assenyalat el Consell.
Per part seua, Escola Valenciana va presentar aquest cap de setmana una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme, ja que considera aquesta modificació una discriminació de l’alumnat castellanoparlant. També ho va fer el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), perquè veu «il·legal eliminar el dret d’estudiar matèries en valencià a les comarques castellanoparlants».
Supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics
La Llei d’Acompanyament també preveu la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i del Consell Social de les Llengües.
En el cas de l’Oficina de Drets Lingüístics es va crear amb la finalitat de posar el focus en la llengua utilitzada en comerços, establiments de consum o de turisme de caràcter privat. La llei no regula cap potestat sancionadora, però es considera que l’ODL suposa una duplicitat, ja que exerceix una activitat paral·lela a altres organismes que poden exercir les mateixes funcions, com ara el síndic de Greuges o la mateixa tramitació de queixes i suggeriments per part dels diferents òrgans de l’administració.
Quant a la proposta d’eliminació del Consell Social de les Llengües es justifica perquè les seues funcions de control es poden exercir també en l’àmbit parlamentari, així com a través d’altres òrgans de participació existents, així com pel seu elevat nombre de membres que suposa poca operativitat quant al funcionament.
