“No puc posar una data, però puc dir que tard o d’hora el català, i també l’eusquera i el gallec, seran llengües oficials a Europa“, ha dit aquest dimarts el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, entrevistat a Catalunya Ràdio, ja que ha assegurat que les converses del govern espanyol amb altres països europeus “avancen” per a aconseguir l’oficialitat del català a la UE.
Sobre l’estatus del català a la UE, ha demanat “discreció” i ha revelat que mantenen “reunions tècniques a diferents nivells” amb països que “han tingut dubtes”. Ha defensat que el català és una llengua parlada per més de 10 milions de persones, més que alguns dels idiomes ara oficials a les institucions europees, i que aconseguir-ne l’oficialitat és “un pols quasi diari” per a ell.
També ha criticat que des de partits espanyols com el PP –tot i que no l’ha esmentat específicament– hagen maniobrat per bloquejar l’oficialitat de les llengües oficials a la UE a través dels estats governats per formacions conservadores del seu grup polític europeu. “Em dol perquè és anar contra espanyols”, ha lamentat.
D’altra banda, Albares ha explicat que Veneçuela ha alliberat tres ciutadans amb doble nacionalitat espanyola les últimes 24 hores: un home que ha decidit quedar-se al país, una dona que aquest dimarts volarà cap a Madrid i una segona dona que “està pensant-se si quedar-se a Veneçuela o volar a Espanya”.
Sobre la situació a Veneçuela després del segrest del president Nicolás Maduro per part dels Estats Units d’Amèrica, ha afirmat que l’acció de Donald Trump és “contrària al dret internacional” i ha advertit que “mai a través de la violència i les accions unilaterals arriba la pau”. En aquest sentit, ha defensat que la solució política a Veneçuela l’han de decidir els veneçolans “exclusivament, pacífica i democràtica”. L’estat espanyol, ha indicat, està disposat a “acompanyar” aquest procés, tot i que no ha detallat com.
Groenlàndia
Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, haja insistit que vol annexionar-se Groenlàndia, ha recordat que aquest territori “és part de la integritat territorial de Dinamarca” i ha mostrat “tota la solidaritat” als seus ciutadans. “El futur de Groenlàndia només el poden decidir els groenlandesos i els danesos”, ha asseverat.
Tot i que se sospita que darrere dels interessos dels EUA hi ha els recursos naturals de Groenlàndia, l’administració estatunidenca apel·la a qüestions de seguretat per defensar la conquesta d’aquest territori. Albares, però, ha assenyalat que la defensa de l’Àrtic l’han de plantejar els països nòrdics, que coneixen la zona, i que si així ho fan comptaran amb el suport de la resta de membres de l’OTAN.
