Segons dades de Plataforma per la Llengua reflectides en el seu Informecat 2022, el 42,4% de les pàgines web de l’administració de l’estat diferencien el «català» del «valencià» com si foren idiomes diferents.
L’ONG del valencià apunta que l’any 2021, només el 28,7% de les pàgines web de l’administració general de l’Estat i els seus òrgans, agències i entitats públiques dependents tenien algun contingut disponible en aquesta llengua. «Només l’1% eren consultables totalment en llengua catalana», descriu l’entitat al seu informe. «A més, el 82% dels webs amb algun contingut en català presentaven faltes d’ortografia, errors lingüístics i barreges del català i del castellà, i el 42,4% diferenciaven el «català» i el «valència» com si foren idiomes diferents».
Aquestes dades van ser elaborades per Plataforma per la Llengua a partir d’una observació dels portals oficials realitzada durant el mes de novembre. «La situació era més o menys la mateixa que els anys anteriors, quan l’entitat també havia efectuat observacions dels webs oficials, i això indicava que el Govern espanyol no havia fet res per canviar-la», afirmen.
Des de l’entitat denuncien «la inacció» del Govern espanyol, que és «especialment destacable si es té en compte que des de l’any 2018 el dirigeix el PSOE i que des del 2020 ho fa en coalició amb Unides Podem». Tal com expliquen des de Plataforma, el PSOE reivindicava, l’any que va arribar al govern, «la plurinacionalitat», «el plurilingüisme» i «el respecte per la diversitat i pluralitat» de l’Estat espanyol. Unides Podem «ha defensat aquests principis, de paraula, de manera continuada i encara més enèrgica», diu l’entitat a l’informe, i aporta que a l’abril del 2022, En Comú Podem, la secció catalana d’Unides Podem, va presentar una proposició no de llei per a garantir que tots els webs de l’Estat estigueren disponibles en les llengües oficials diferents del castellà, «però la presència del català és molt defectuosa fins i tot als portals dels mateixos ministeris». I és que segons l’entitat, 15 dels 17 ministeris del PSOE tenien el 2021 webs amb alguna presència del català, «però en 13 dels casos era una presència residual en què només estaven traduïts els menús dels primers nivells de navegació i alguna informació estàtica». Plataforma assegura, a més, que els webs de Podem «encara estaven pitjor: en 3 dels 5 casos, no tenien cap contingut en català, i en un quart cas, la presència d’aquest idioma és residual».
