Les entitats ACPV, ACV Tirant, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV, i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN van crear el 2013 la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i van escollir el 4 de desembre com a data per a celebrar el Dia dels Drets lingüístics al País Valencià i visualitzar les múltiples vulneracions d’aquests drets que sofreixen els ciutadans valencianoparlants. Posteriorment, la iniciativa es va fer extensiva a les Illes Balears.
Aquell dia de fa nou anys els representants d’aquesta plataforma van presentar un escrit a la Delegació del govern espanyol al País Valencià en què s’explicitava la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants i van llegir un manifest. Una declaració que també van presentar a les Corts Valencianes, el Síndic de Greuges, el Consell Valencià de Cultura, les tres diputacions, el Congrés dels Diputats, el Parlament Europeu, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans.
Així mateix, van presentar el document «Què cal fer davant d’una agressió lingüística», un protocol sintètic, adreçat a tota la ciutadania, amb cinc punts: «Els nostres drets lingüístics», «Com hem d’actuar?», «Àmbit públic», «Com hem d’actuar?» i «Contactes per a fer denúncies: ACPV, Escola Valenciana, CCOOPV, UGTPV, Intersindical Valenciana».
Des de llavors, cada any, els representants d’aquesta plataforma fan públic un informe sobre la vulneració dels drets lingüístics individuals i col·lectius. Enguany, l’acte de presentació de l’Informe de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2022 va tindre lloc divendres passat a les portes de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
Hi van acudir representants d’Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, BEA, SEPC, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació Llengua Catalana (AELC), d’Escriptors en FAMPA–València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), que van denunciar l’augment de les vulneracions aquest 2022, un 20% més que l’any anterior.
Per segon any consecutiu, tres de quatre vulneracions les han produït les administracions públiques, ja siga ajuntaments, universitats, diputacions, mancomunitats, empreses públiques, conselleries, ministeris o Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.
A més, si el fet que el 75% de les vulneracions lingüístiques tinguen lloc a l’administració ja és una dada rellevant, l’àmbit sanitari destaca com l’espai on més vulneracions es concentren. Concretament, a centres de salut o hospitals es produeixen una de cada dues conculcacions.
Un altre punt important és que la desigualtat entre dones i homes es trasllada a les vulneracions lingüístiques, i són les dones les qui més vulneracions pateixen.
També geogràficament, es poden trobar vulneracions de nord a sud del País Valencià, des dels pobles xicotets fins a les grans ciutats d’Alacant, Elx, Castelló de la Plana i València. Les administracions amb més vulneracions són la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, seguides de la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alacant.
Després de presentar l’informe de vulneracions lingüístiques 2022, membres de les diferents organitzacions representades es van reunir amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano, a qui van lliurar el document i van manifestar la preocupació davant el constant increment de vulneracions i queixes.
