Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha enviat als diputats valencians, catalans i balears del Congrés una vintena de propostes d’esmenes al projecte de llei estatal de l’audiovisual. L’objectiu és garantir una presència normalitzada del català a totes les plataformes i televisions en una llei que sempre ha despertat desconfiances entre les entitats que defensen les llengües no castellanes de l’Estat espanyol.
Així, la FOLC ha enviat per carta a tots aquests diputats un seguit d’esmenes al projecte de llei, una vintena de propostes per garantir el català tant en l’oferta de continguts audiovisuals com en la producció per enfortir la indústria audiovisual dels territoris amb llengua compartida.
Amb aquestes propostes, la FOLC vol assegurar que la promoció de la llengua siga reconeguda com a principi bàsic de la llei, que hi haja una oferta equitativa de continguts en català i de la seua presència en televisions i plataformes en comparació amb el castellà, i que es garantisquen els recursos necessaris perquè la producció en aquesta llengua siga, també, equitativa amb la que es fa en altres idiomes.
L’entitat esmentada ha especificat, en un comunicat, sis propostes d’esmenes de les vint que ha enviat als diputats dels tres territoris. En primer lloc, pretenen que «totes les plataformes de vídeo a demanda, encara que no tinguen la seu a l’Estat espanyol, estiguen obligades a complir les quotes i garanties lingüístiques de la futura llei», plantegen en referència a plataformes com ara Netflix, grans creadores de contingut, perquè també se senten interpel·lades a crear materials audiovisuals en llengües minoritzades. Alhora, la FOLC exigeix «incorporar quotes per a la llengua de signes i l’audiodescripció en català», «incrementar el temps d’emissió de continguts produïts en català, gallec o basc a RTVE» del vora 4% actual a prop d’un 13%, que les emissores privades també estiguen obligades a una quota d’emissió en aquestes llengües o assegurar l’existència del català en menús, webs i aplicacions. FInalment, la FOLC també demana la creació d’un fons específic per al doblatge i el subtitulat en aquestes llengües gestionat per les comunitats autònomes corresponents i sufragat, en un 50%, amb recursos procedents de l’Estat.
Aquestes propostes seran rebudes pels 88 diputats dels territoris catalanoparlants (32 valencians, 48 catalans i 8 balears) que integren el Congrés espanyol, que en el seu conjunt suma un total de 350 diputats. Per tant, els electes dels tres territoris d’aquesta cambra en conformen menys del 25% de la representació. Tenint en compte que al capdavant de la llei hi ha la vicepresidenta Nadia Calviño, del PSOE, cal tenir present que els diputats dels tres territoris que podrien ser sensibles a aquestes esmenes no serien majoria. Hi podrien estar predisposats els 14 d’Unides Podem – En Comú Podem; els 13 d’Esquerra Republicana, els huit de Junts per Catalunya, els dos de la CUP i el de Compromís, Joan Baldoví. En total, 38 diputats de 88 podrien ser sensibles o partidaris d’aquestes propostes i presentar les esmenes corresponents.
La nota emesa per la FOLC també inclou un apunt sobre les competències per a les autoritats audiovisuals autonòmiques i el finançament de les tres televisions públiques que emeten en català: À Punt, TV3 i IB3. En concret, l’entitat demana que tant el Consell Audiovisual valencià com l’entitat catalana equivalent (el CAC) formen part del Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual (ERGA), tal com també en forma part la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, entitat d’àmbit estatal. D’altra banda, la FOLC exigeix que siguen les institucions autonòmiques les que dicten instruccions tècniques sobre el compliment de la llei de l’audiovisual per vetllar per la qualitat dels doblatges i dels subtitulats.
