Josep Martí explica la següent experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«Bon dia és l’expressió màgica. He tingut la sort de dirigir persones, inclús de diferents nacionalitats, i sempre he començat en la paraula màgica i la pregunta: entens el valencià? I partir de ací, m’he esforçat molt a no caure en el costum de parlar ni escriure a eixa persona en castellà, encara que ell no parle valencià. L’important és entendre’ns, sense perdre la identitat.»
Una recurs excel·lent
Un recurs excel·lent per a poder parlar en valencià, el de Josep Martí: la fórmula màgica «Bon dia!», i la pregunta «Entens el valencià?». D’aquesta manera, Josep Martí va transformant les micronormes que regulen l’ús del valencià i el castellà: per una banda, aconsegueix més situacions regides pel valencià i, per una altra, també més situacions d’alternança de codi -ell en valencià i l’Altre en castellà. Cal remarcar que l’alternança de codi, en fer possible l’aprenentatge del valencià per part del castellanoparlant, pot conduir a una interactuació totalment en valencià quan el castellanoparlant adquirisca la suficient competència lingüística i comunicativa.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
