Sembla que l’opinió d’una sola persona, filòleg de prestigi, però que s’ha enfrontat amb la resta de companys de professió, i fins i tot de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, màxima autoritat en la matèria dins del nostre territori autonòmic, i de la qual n’és membre, l’opinió d’aquesta persona, diguem, el seu informe lliurat a l’Ajuntament del Cap i Casal, ha fet que es canvie el nom de la ciutat capital de la Comunitat Valenciana, com oficialment s’anomena i agrada dir a alguns, o del País Valencià, com ens agrada dir a uns altres.
La dreta extrema que governa l’ajuntament, juntament amb l’extrema dreta nostàlgica del temps de pensament únic, el seu, clar, i única llengua per a tot el territori de la pell de brau, no estava còmoda amb el nom oficial de la ciutat, en la nostra llengua. I com que on no hi ha problemes cal buscar-ne, perquè quan més enrenou hi haja i més divisió s’hi puga crear, millor per als seus interessos espuris, demanaren que es justifiqués l’accent obert que porta el nom de la cosa, vull dir, de la ciutat. Realment el que volen és que el nom estiga en castellà, uns, i en un idioma estrany els altres.
Després d’anys escrivint amb accent obert el nom de la ciutat, ara es despenja aquest “tècnic en la matèria” que s’hi ha d’escriure amb accent tancat perquè així és com el pronunciem. Perillós dictamen, amb el mateix argument poden decidir altres “experts” que cal suprimir la doble essa perquè ningú, o molt pocs, pronuncien essa sonora, sobretot en certs indrets del nostre territori; després supose que li arribarà el torn a unificar en un sola grafia els sons “g”, “j”, “x”, “tx” et ali, perquè a l’Horta i alguna comarca més apitxem i no fem distinció entre eixos sons. I jugant, jugant, acabaran per aconseguir el que desitja el partit que sustenta l’actual Govern autonòmic i qui li dona suport en l’ombra: que desaparega la nostra llengua, perquè per tal d’estalviar-nos discussions, fem servir l’altra i Santes Pasqües.
Malauradament, el ple de l’ajuntament de la ciutat en qüestió ja ha aprovat la barrabassada i ja només ens resta esperar que d’ací a dos anys peguem la volta a la truita en les urnes i la nova corporació torne a restaurar el nom anterior a la ciutat. I així jugarem a ser Penèlope, fent i desfent el nom, canviant l’orientació de l’accent segons de quin costat bufe el vent polític, malbaratant diners públics amb la substitució de rètols, capçaleres i demés, amb l’enuig del poble que no veurà amb bons ulls com es balafien els calés dels seus impostos i acabarà demanant que el nom de la ciutat s’escrigués amb la nomenada llengua de l’Imperi (espanyol, clar), que és el que al remat volen els polítics de dreta i més enllà, més enllà de la dreta, clar. No hi tenim remei.
