Un usuari de Renfe, S.H.G., va presentar fa tres mesos una denúncia a Renfe i Adif perquè la persona que despatxava els tiquets a l’estació Joaquim Sorolla de València li va dir que no entenia el valencià. Ara, transcorregut un temps considerable des que va interposar la queixa, la companyia ferroviària ha contestat que «respecta en tot moment els criteris de bilingüisme establits pel marc legal per a les comunitats autònomes amb idioma propi» i que «la Constitució Espanyola va reconéixer tres idiomes regionals: el català, el basc i el gallec; que són els idiomes oficials de Catalunya i Balears, del País Basc i de Galícia respectivament», unes autonomies que «tenen llavors dos idiomes oficials».
Per tant, ha recalcat l’usuari, per a Renfe, l’Estatut «va deixar sense especificar de manera adequada quina llengua parlem al País Valencià» en anomenar-lo només «valencià» i considerar-lo «aïllat de la resta del domini lingüístic catalanoparlant, sense dir que és una variant o diasistema del català». S.H.G. ha asseverat que «aquestes són les conseqüències de la desídia absoluta de tots els governs de la Generalitat Valenciana, després del president Josep Lluís Albinyana».
Els fets van ocórrer quan l’usuari va anar a comprar un bitllet València-Barcelona a l’estació Joaquim Sorolla i va demanar «en valencià-català», la data del bitllet que volia i la persona que despatxava els tiquets li va dir que no l’entenia. Aleshores S.H.G. li va preguntar que per què no l’entenia i la resposta va ser «que feia poc temps que treballava a València». El client li va dir, «lògicament sempre en valencià-català, que havia d’exigir un curs de formació, per entendre, si més no, els clients catalanoparlants del PV» i la persona que l’atenia li va contestar «que ella no era qui per a demanar aquests cursets en català o valencià». L’usuari li va dir que si ella no els demanava, ho faria ell «perquè era una manca de respecte i una vulneració dels drets de les persones valencianoparlants del País Valencià o catalanoparlants de tots els Països Catalans».
S.H.G. ha indicat que no va renunciar a expressar-se en la seua llengua en tot moment, «assenyalant i remarcant que tenia dret a parlar en català» i ella i els seus directius «responsables», tenien l’obligació d’atendre’l i entendre’l «sense cap discriminació, retard o vulneració per raons de llengua o d’origen nacional, cultural, de classe o lingüístic».
Per això, després es va dirigir a l’oficina atenció al client a presentar una denúncia als directius de Renfe i Adif, «sense assenyalar cap treballador concret, i instant-los a prendre les mesures adients per garantir el dret a poder parlar en la nostra llengua al nostre País o Països Catalans», ja que «ells tenen l’obligació de facilitar aquest dret sense cap restricció».
Quant a la resposta des de Madrid, l’usuari apunta: «Potser des de Madrid, l’Estat i els responsables d’Adif o Renfe consideren que la Constitució espanyola del 1978 va delimitar les altres llengües distintes del castellà (català, èuscar i gallec), cosa que per desgràcia no es va fer i tenim llengües sense nom, una llengua amb funcions supremacistes i les altres subordinades, i un “Estatut” (de segona o tercera) que va deixar sl País Valencià sense especificar de manera adequada quina llengua parlem, perquè, des de Madrid, on es va aprovar l’Estatutet, potser consideren que tots parlem o hauríem de parlar el castellà i prou».
Per a S.H.G. aquestes són les conseqüències de «no defensar el català del País Valencià davant la UE, davant de l’estat espanyol i tots els seus organismes, inclús institucions autonòmiques o municipals (com la Diputació d’Alacant), que malden per arraconar, invisibilitzar, minoritzar i aniquilar la nostra llengua i cultura valenciana, balear o catalana.»
