L’informe trimestral de Plataforma per la Llengua, que analitza el contingut lingüístic del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), indica que el govern espanyol ha publicat, només en el segon trimestre del 2025, un total de 36 normes amb clàusules que discriminen el català. Una de les disposicions més destacades és el reial decret del 17 de juny, que modifica el reglament general de circulació, però manté intacta la jerarquia lingüística entre el castellà i el català. L’article 138 d’aquesta norma fixa que “les indicacions escrites que s’incloguen o acompanyen els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda a l’estatut d’autonomia respectiu, quan el senyal siga ubicat en l’àmbit territorial de la comunitat esmentada”.
Segons la Plataforma, aquesta redacció obliga a emprar el castellà en tot el territori, mentre que el català només és d’ús complementari en aquells territoris on és oficial. Això exclou zones de parla catalana com la Franja de Ponent, on el català no és reconegut oficialment, i consolida una visió supremacista en què “el ciutadà ‘normal’ és el castellanoparlant”.
A més, el decret inclou un segon apartat que estableix que “els nuclis de població i els altres topònims han de ser designats en la seva denominació oficial i, quan fos necessari a efectes d’identificació, en castellà”. Això implica que en llocs on el topònim oficial puga resultar “confús” per al públic general, caldrà afegir-hi la versió castellana. Per exemple, si es considera que noms com “Eivissa” o “Lleida” poden dificultar la identificació, s’hi haurà d’afegir “Ibiza” o “Lérida”.
Tanmateix, la norma no contempla l’opció inversa: no s’hi preveu incloure “Saragossa” o “Sant Jaume de Galícia” en català en les senyalitzacions. Aquest criteri no garanteix cap dret similar per als catalanoparlants, que sovint es veuen forçats a conviure amb formes imposades.
La Plataforma conclou que aquesta pràctica normativa no és neutra, sinó que respon a una lògica ideològica: “La subordinació legal del català respon a una ideologia supremacista”.
