Plataforma per la Llengua denuncia que aquest estiu un treballador del Parador de Turisme d’Aiguablava, a Begur (Baix Empordà), es va negar a atendre una ciutadana que s’hi havia adreçat en català i, de males maneres, li va exigir que parlara en castellà. L’entitat ha rebut la denúncia de la víctima i reclama a l’empresa, de titularitat pública, que investigue els fets i prenga mesures per evitar que es repetisquen situacions semblants, atès que l’estiu del 2022 l’entitat ja va registrar una discriminació per motius lingüístics al mateix establiment. A més, Plataforma per la Llengua també demana a Paradores de Turismo que incorpore el català a les xarxes socials i al web, que sí que ofereix, en canvi, en anglès, francès i alemany, i que forme lingüísticament els seus treballadors.
Els fets denunciats van passar el dissabte 16 de juliol, quan la ciutadana va trucar per telèfon a l’hotel per fer una reserva. S’hi va dirigir en català i la persona que la va atendre li va dir que no sabia català, i que l’obligació de la clienta era parlar-li en castellà. Ella va recordar al treballador que els establiments tenen l’obligació de garantir l’atenció als usuaris que s’expressen en català, llengua oficial a Catalunya, i el treballador va perdre els papers i va exigir a la ciutadana que parlara en castellà perquè «estem a Espanya, i Catalunya no és res».
El cas s’afegeix a una altra discriminació registrada per l’entitat que es va produir al mateix establiment ara fa un poc més d’un any: el 13 d’agost del 2022. En aquella ocasió, una cambrera del restaurant de l’hotel va demanar a un client que li parlara en castellà, i quan ell li va dir que, si treballava de cara al públic, havia d’entendre el català, va aparèixer una altra cambrera que el va renyar. Aquesta segona cambrera va exposar-li que «fan rotació d’altres parts d’Espanya» i que «a Paradores no els ensenyen català», i va sentenciar que «estem a Espanya, i és de bona educació parlar en castellà si veus que la cambrera no entén el català».
Per a l’entitat, es tracta de dos nous casos de «vulneració flagrant dels drets lingüístics dels catalanoparlants», i en aquest cas responsabilitat d’una empresa pública. Paradores de Turismo de España és una empresa pràcticament centenària que es va expandir arreu de l’Estat espanyol, sobretot, a partir dels anys seixanta de la mà del ministre franquista Manuel Fraga Iribarne, segons apunten des de Plataforma per la Llengua, i que té com a únic accionista la Direcció General de Patrimoni de l’Estat, un òrgan del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública del Govern espanyol.
«Malgrat la titularitat pública, i seguint l’exemple d’altres institucions de l’Estat, Paradores tampoc no té el web en català, tot i que sí que el té en llengües no oficials com ara l’anglès, el francès i l’alemany, i no fa servir la llengua a les xarxes socials», denuncien des de l’ONG del català. L’empresa té huit establiments a Catalunya i tres al País Valencià, motiu pel qual l’entitat li demana que incorpore el català tant al web com a les xarxes socials.
Plataforma per la Llengua recorda que «tot ciutadà té el dret de ser atès en català en les seves relacions de consum, tal com preveu la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya en l’article 128-1». Aquest article fixa que el dret fa referència tant a l’atenció oral com a l’escrita, i es complementa amb l’article 32 de la llei 1/1998, de Política Lingüística, que estableix, de manera més genèrica, l’obligació de les empreses d’assegurar que es respecte el dret de les persones de ser ateses si s’hi expressen en català. A més, l’article 54.11 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic preveu que els treballadors del sector públic tenen l’obligació individual de «garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori». En qualsevol cas, segons conclouen des de l’entitat, «cap treballador no pot exigir a un ciutadà que renuncie al dret d’expressar-se en català, i encara menys de fer-ho amb manifestacions insultants i discriminatòries».
