Compromís, ERC, Comuns, EH Bildu, el PNB, el BNG i Més per Mallorca han impulsat una llei de plurilingüisme al Congrés espanyol amb l’objectiu de “garantir els drets lingüístics” perquè totes les llengües oficials a l’Estat puguen “exercir” com a tal. Aquesta iniciativa pretén blindar l’ús del català, el gallec i l’eusquera en la justícia, l’administració pública i l’educació. Entre els grups que donen suport a la llei no hi ha Junts. Segons els impulsors, Junts se n’ha “autoexclòs” però confien que s’hi acabie sumant. Els grups també estan en converses amb el PSOE, que apunten que té dubtes en les qüestions relacionades amb el poder judicial.
Concretament, la iniciativa vol que s’establisca un requisit de competència lingüística en la justícia i la funció pública de les comunitats autònomes que tenen una llengua pròpia. La llei també proposa que s’instauren criteris lingüístics en la contractació pública en àmbits sectorials com ara consum, seguretat, transport i l’audiovisual.
En l’àmbit educatiu, es vol garantir que la llengua pròpia de cada comunitat autònoma siga “nuclear i de domini equivalent al castellà en finalitzar l’etapa bàsica”.
Validesa de documents sense traducció
També es vol instaurar la validesa plena de documents i actuacions en llengües oficials sense que en calga una traducció al castellà, i es planteja que els procediments de les administracions i les plataformes digitals estiguen disponibles en totes les llengües oficials.
Els proposants defensen que aquesta llei “compensa un greuge històric” i “blinda” els drets lingüístics a l’Estat. En aquesta línia, han dit que és una iniciativa que “no va en contra de ningú ni hauria d’ofendre ningú”.
A més, han assegurat que és un text “quirúrgic” i que incideix en la relació ciutadà-administració i en l’esfera privada “de forma molt concreta i acotada”. “Per què? Perquè volem que la llei siga eficaç i funcionaI”, han insistit. En aquesta línia, han remarcat que no és una llei “de grans proclames” sinó que ha de ser “útil”.
“Amenaça” de la Generalitat Valenciana
Per part de Compromís, la diputada Àgueda Micó, adscrita al Grup Mixt, ha subratllat que és fonamental aprovar aquesta llei quan, entre altres coses, la Generalitat Valenciana “farà una consulta a les escoles per a evitar que els xiquets puguen parlar i estudiar en la seua llengua”.
Així mateix, el diputat de la coalició en Sumar, Alberto Ibáñez, ha apuntat que el compromís tant de la seua companya com d’ell amb la defensa del valencià és “un pilar clau” en un moment de “amenaça” de la Generalitat.
“Autoexclusió” de Junts i dubtes del PSOE
Entre els grups impulsors no hi ha Junts. Segons han assegurat la resta de formacions, han contactat amb la formació liderada al Congrés per Míriam Nogueras però “se n’han autoexclòs”. “Esperem que s’ho repensin i puguin pujar al vaixell, perquè seria estrany que no hi fossin”, ha apuntat el diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro.
Per altra banda, els proposants han abordat la iniciativa amb el PSOE, però no han arribat a cap acord. Els grups asseguren que els socialistes estan oberts a la tramitació de la iniciativa, però tenen dubtes en alguns aspectes de la llei. Segons ha explicat Álvaro, el PSOE veu especialment “difícil” la part que afecta el poder judicial. “Però també entenem que si el PSOE realment es creu el que Pedro Sánchez proclama cada dia sobre l’estat plurinacional i plurilingüe, s’ha de reflectir en un projecte així”, ha valorat.
