La Taula de Filologia Valenciana (TFV) ha enviat una carta als grups parlamentaris de les Corts Valencianes en què expressa la seua “màxima preocupació” davant la iniciativa impulsada pel grup municipal de Vox a l’Ajuntament d’Alacant, i secundada pel PP, que pretén modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per a excloure la ciutat de la zona de predomini lingüístic valencià.
Els membres d’aquesta entitat alerten que aquesta proposta vulnera tant la legislació estatal com l’autonòmica, i suposa una amenaça a l’objectiu irrenunciable “de recuperar el valencià no només per l’enorme valor que té la diversitat lingüística per a les persones i per als pobles, sinó també per a corregir una injustícia històrica”. Recorden que l’article 3.3 de la Constitució Espanyola estableix que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”, i que l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana garanteix que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.
En aquest sentit, subratllen que la mateixa LUEV ja reconeixia el 1983 que la situació diglòssica que pateix el valencià era “consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys”, i que les institucions acadèmiques han documentat l’efecte de “polítiques lingüístiques repressores que han afavorit el castellà”.
La TFV remarca que el concepte de “predomini lingüístic” va ser “un error que ha generat el problema actual”, ja que ha donat peu a interpretacions oportunistes, “traint l’esperit de la llei, que es basa en l’ús tradicional per a determinar l’adscripció de cada municipi”.
Per a demostrar el caràcter històricament valencià de la ciutat d’Alacant, la carta detalla que “valenciana és la llengua en què està escrita la documentació municipal fins que el Decret de Nova Planta l’any 1707 li llevà l’oficialitat”. A més, citen com a exemples el setmanari satíric El tio Cuc, “perquè en el primer terç del segle XX qui volia ser llegit per la major part dels alacantins havia d’escriure en la nostra llengua”. També recorden que “la toponímia de la ciutat està amerada de valencianitat: les platges de l’Albufereta i el Postiguet, el barri de Rabassa o la serra de Fontcalent”, a més de “l’antroponímia i els llinatges dels regidors de l’Ajuntament com Mas, Ortolà, Castelló, Barceló, Poquet, Brotons, Fillol, Castell o Llobell”, entre altres.
Així mateix, continua la Taula de Filologia Valenciana, la llengua pròpia de la ciutat “s’evidencia en l’himne oficial d’Alacant i en la cultura popular, amb coques de molletes i de tonyina, la cèlebre cançó de ‘La manta al coll’, o l’himne, els llibrets i els versos de les fogueres” i en l”‘ús públic i viu en àmbits com el teatral”. I subratlla que “el valencià és la llengua de moltes famílies que han mantingut la seua transmissió fins a l’actualitat i de encara més que tenen voluntat de recuperar-la, com ha mostrat la recent consulta sobre la llengua base en l’ensenyança”.
A més, la TFV denuncia que la proposta no té ni tan sols un suport unànime del PP: “No ha sigut iniciativa del Partit Popular, sinó que fon presentada pel grup municipal de Vox i ha sigut secundada pel PP local com a contrapartida per a poder aprovar un altre acord que incloïa mesures de caràcter financer”. Destaca que el PP valencià “hi ha moltíssima gent que s’estima el valencià i no vol perdre’l”. Com a exemple, esmenta el president de la Diputació de València, que ha demanat que s’actue “amb trellat i sentit comú”.
La Taula subratlla que la proposta ha despertat “una oposició social amplíssima i transversal, un fet amb pocs precedents”, que ha unit entitats “de sensibilitats molt diverses, des de Lo Rat Penat a Acció Cultural del País Valencià, les institucions acadèmiques i incomptables personalitats del món de la cultura, la ciència i l’empresa”.
Finalment, adverteix que “modificar una llei tan sensible ara per una majoria simple, trencant aquell consens, seria una profunda irresponsabilitat que generaria un conflicte social artificial” i “un acte efímer, ja que la nova llei estaria condemnada a ser revertida en el moment en què canviaren les majories parlamentàries”.
Per això, la Taula de Filologia Valenciana conclou amb una crida clara als representants públics: “A més, als polítics que usen la llengua com a arma política o que la sacrifiquen com a moneda de canvi, els advertim: els valencians, tant els que tenen el valencià com a llengua familiar com els que tenen el castellà o altres llengües, valoren el patrimoni cultural valencià molt més del que alguns imaginen”. I acaben amb una contundent afirmació: “Eixos atacs a la llengua valenciana no eixiran debades, perquè són atacs al conjunt del poble valencià, a la llei i a la justícia”.
