Compromís, BNG, Podem, Esquerra Republicana, EH Bildu, Junts, CUP, PDeCAT, PNB i Més País han portat a votació al ple del Congrés del pròxim dimarts una reforma del reglament de la cambra baixa per a permetre intervencions en català, basc i gallec amb la corresponent traducció simultània. La mesura és clarament rebutjada per PP, Vox i Ciutadans, i el PSOE està disposat a pronunciar-se, atès que el seu posicionament serà determinant en l’aprovació o rebuig de la proposta.
Aquests grups parlamentaris indiquen que les llengües oficials estan reforçades en els respectius estatuts d’autonomia i el seu ús ja és normal i habitual en institucions i parlaments autonòmics bilingües, per la qual cosa consideren necessari fer un pas més i promocionar el seu ús en institucions de l’Estat.
La seua proposta és que el Congrés continue «la senda» iniciada en diverses modificacions reglamentàries al Senat, on aquestes llengües diferents al castellà s’han introduït «en la vida parlamentària de la Cambra alta».
En conseqüència, la iniciativa modificaria el Reglament del Congrés perquè, en el seu article 6, es reconega el dret a intervenir en sessions parlamentàries en català, gallec o basc, així com presentar els diferents escrits en les llengües oficials.
A més, proposen una nova disposició addicional per a garantir els serveis de traducció simultània al castellà de les iniciatives que arriben al registre general i de les diferents comissions, amb la condició que es publiquen en el Butlletí del Congrés almenys en la llengua en la qual van ser elaborades i en castellà.
El mateix demanen en el cas de les intervencions orals dels diputats, perquè hi haja la traducció simultània corresponent tant en el Ple com en les comissions de la Càmera, a més de la publicació en el Diari de Sessions en el format original i en castellà.
Per a donar temps a preparar l’aplicació d’aquesta reforma, planifiquen que l’entrada en vigor s’ajornaria al següent període de sessions al de l’aprovació de la proposta.
Fins ara el PSOE descarta l’ús de les llengües cooficials al Congrés al·legant que el castellà és l’únic idioma reconegut en tot l’Estat i limitant el seu ús a cites o frases en el Ple.
Cosa diferent és el Senat, que és la cambra de representació territorial i on l’ús de les llengües oficials està permès per als debats de mocions en el ple. Hi ha una proposta de Junts, la tramitació de la qual va comptar amb el suport del PSOE, per universalitzar el seu ús en la cambra alta.
Precisament l’ús de les llengües cooficials va ser el que va frustrar el 2005 l’intent més avançat d’actualitzar el Reglament del Congrés, que data de 1982 i la revisió general del qual havien arribat a pactar PSOE i PP.
Al marge de les modificacions puntuals per a adaptar la denominació de les seues comissions parlamentàries als Ministeris del Govern, en aquesta legislatura el Congrés només ha completat una reforma del seu reglament, la destinada a permetre el vot telemàtic als diputats que estan de viatge oficial.
