Compromís ha registrat en Les Corts una proposició no de llei (PNL) en la qual insta el Govern espanyol a realitzar els canvis normatius oportuns en la legislació estatal per a «acabar amb la vulneració de drets lingüístics que nombrosos usuaris de la sanitat estan patint i denunciant en el territori valencià».
En concret, la coalició reclama modificar l’article 10.1 de la Llei 14/1986 General de Sanitat a fi d’introduir, entre els drets que assisteixen els pacients en la seua relació amb les administracions públiques sanitàries, els drets lingüístics, amb l’objectiu que tots els ciutadans siguen atesos en qualsevol de les seues llengües oficials en el territori respectiu.
«En els últims mesos s’han denunciat múltiples casos de vulneració dels drets lingüístics en centres sanitaris valencians. Aquestes persones s’han vist en situacions molt desagradables perquè se’ls ha negat l’atenció pel simple fet de parlar valencià», alerta en un comunicat la diputada Nathalie Torres.
Segons recorda Compromís, han transcendit els fets ocorreguts a Benilloba (Comtat), Alfafar, Quart de Poblet (Horta Sud) o Alacant perquè s’han arribat a denunciar públicament: a associacions en defensa de la llengua, al Síndic de Greuges, a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat o a la Conselleria de Sanitat. Això sí, adverteix que hi ha molts altres que no es denuncien, «la qual cosa no significa que no existisquen».
Davant aquesta situació, la coalició recorda que el Codi del Consell de Col·legis Mèdics Valencians estableix en l’article 4 els deures al fet que estan obligats, els metges i les metgesses en la pràctica de la seua professió, a atendre amb la mateixa diligència i sol·licitud tots els pacients, sense cap discriminació, que la principal lleialtat del metge és la que deu al seu pacient i la salut d’aquest ha d’anteposar-se a qualsevol altra conveniència, o que el metge mai no perjudicarà intencionadament el pacient, ni ho atendrà amb negligència i evitarà qualsevol demora injustificada.
Així mateix, la Llei General de Sanitat disposa que l’accés i les prestacions sanitàries s’han de realitzar en condicions d’igualtat efectiva, i enumera els drets dels pacients en relació amb les administracions públiques sanitàries: «Quant a la seua personalitat, dignitat humana i intimitat, sense que puga ser discriminat pel seu origen racial o ètnic, per raó de gènere i orientació sexual, de discapacitat o de qualsevol altra circumstància personal o social».
«D’acord amb el nostre Estatut d’Autonomia, el valencià és llengua pròpia i, juntament amb el castellà, llengua oficial, de conformitat amb el que disposa la Constitució. Per això, ningú no pot ser discriminat per raó de llengua. Usar el valencià és un dret de les ciutadanes i dels ciutadans com també una obligació de l’administració garantir l’ús normal i oficial», diu la diputada.
Aquesta garantia, per a Compromís, és més notòria en el cas d’un pacient que explica un problema de salut i la necessitat tant de fer-ho en la seua llengua pròpia com de ser entès i atès. Exigeix així que les administracions facen un esforç de protecció i garantia dels drets lingüístics de les persones que parlen llengües oficials diferents del castellà, especialment en l’àmbit sanitari, on «la vulneració d’aquests drets incrementa exponencialment la vulnerabilitat de les persones».
Segons el seu parer, aquest canvi normatiu és una reclamació justa, i «seria la manera de reparar el dany que ja s’ha infringit sobre massa persones i una forma d’evitar que aquesta vulneració de drets es continue donant».
