Aquest dimecres el ple del Senat debatrà una proposició de llei presentada pel portaveu de Compromís, Carles Mulet, per a modificar la legislació actual que impedeix que la retolació viària siga només en una llengua oficial de l’Estat diferent del castellà.
La Llei de modificació del Reial decret legislatiu 6/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària diu en l’article 56 que «les indicacions escrites que s’incloguen o acompanyen els panells de senyalització de les vies públiques i inscripcions figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la Comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d’autonomia, quan el senyal estiga ubicat en l’àmbit de la dita comunitat». Un text que, segons la proposició presentada per Mulet, hauria de dir: «Les indicacions escrites que s’incloguen o acompanyen els panells de senyalització de les vies públiques i inscripcions figuraran en idioma castellà o en la llengua oficial de la Comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d’autonomia».
Tanmateix, Vox ha presentat una proposta alternativa en què demana la següent redacció: «Les indicacions escrites dels senyals en tot el territori nacional s’expressaran, almenys, en llengua espanyola, oficial de l’Estat. Els nuclis de població i altres topònims seran designats en tot cas en espanyol, amb independència de quina siga la seua denominació oficial, sense perjudici que puguen figurar en la llengua regional del territori respectiu».
En aquest sentit, Mulet ha assenyalat a Diari La Veu que l’aprovació de la proposició de Compromís «depén dels grups que tenen sensibilitat en temes lingüístics: Esquerra Republicana, Bildu, PNV i Junts, que confie que voten a favor». «El PSOE pense que no votarà a favor si tenim en compte el que sol fer en els debats sobre aquestes qüestions» i, per tant, ha continuat, «serà difícil que tire avant».
Requeriment de la Delegació del govern espanyol a l’Ajuntament de Bellreguard
La proposta de modificació de la llei va sorgir quan el 2018 a Bellreguard (la Safor) el propietari d’un vehicle que havia estat retirat per la grua per haver aparcat al costat d’un carrer on està prohibit fer-ho en «any parell» va demanar la devolució de les taxes de la grua. Atesa la negativa de l’Ajuntament, ja que el cotxe havia estat retirat correctament, va presentar una queixa al síndic de Greuges en què adduïa que se li havien de tornar les taxes perquè no entén el valencià. Com que no va obtindre la resposta positiva que esperava, va presentar una altra queixa a la Delegació del govern espanyol al País Valencià, que va dictaminar que el municipi havia de canviar tota la senyalística retolada només en valencià perquè hi apareguera també el castellà, com marca la llei de trànsit.
Davant d’aquest requeriment, l’Ajuntament de Bellreguard, que té aprovada una ordenança d’ús preferencial del valencià des del 1992, va comunicar a la Delegació del govern espanyol que no canviaria els senyals, ja que no hi havia hagut mai cap problema en aquest sentit i va presentar una demanda als tribunals.
A hores d’ara, el plet està al Tribunal Suprem pendent de resolució i l’exalcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz (Compromís), té l’esperança que «siga favorable per al consistori», atés que no entén «la imposició del castellà si totes dues llengües són oficials al nostre territori». «No és només una defensa del valencià, sinó de totes les llengües oficials de l’Estat diferents del castellà», ha remarcat. «Els nostres senyals viaris es mantenen en valencià, però esperem prompte una resolució del Suprem en la línia del que diu l’article 3 de la Constitució, que totes les llengües de l’Estat són un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció», ha expressat. «En cas contrari, exhaurirem totes les vies judicials que estiguen al nostre abast», ha afirmat.
Ruiz també ha ressaltat que quan van ocórrer els fets, el delegat del Govern espanyol era Juan Carlos Moragues, del PP, però que els càrrecs socialistes posteriors, Juan Carlos Fulgencio, Gloria Calero i Pilar Bernabé, no han variat la posició de la Delegació respecte d’aquesta qüestió.
Per això, Carles Mulet ha manifestat que «tant de bo el PSOE votara a favor, però ara mateix ho veig complicat pel que ha fet en aquest assumpte la Delegació del govern espanyol, que vol una aplicació estricta de la llei actual».
