Compra de proximitat

Compra de proximitat o de quilòmetre zero són sintagmes que per tota la bondat que contenen i la força de venda que arrosseguen s’han convertit en axiomes difícilment refusables, o millor expressat encara, forçament atractius per al consumidor amant i conscient de la seva terra. Si anem a comprar taronges a una botiga de barri o a un supermercat, som molts els que mirem l’etiqueta de procedència i, si podem perquè hi haja de diversos llocs, triem la taronja valenciana. O si és un cava, triem el valencià o el català, abans d’agafar el d’una altra procedència de la península; o un bon vi, que en tenim d’excel·lent qualitat i de tots els colors; o peix de les nostres costes; o roba de confecció de les nostres indústries tèxtils i dissenyadors nostrats… la qual cosa no vol dir que de tard en tard no ens hàgem de permetre alguna petita transgressió i triar un producte aliè, i que l’ortodòxia no ens ofegue. Tanmateix, la tendència caldria que fóra de cercar productes de proximitat. Però no solament consumim aliments per al cos, interns i externs, aliments o roba, sinó que també parle de tots aquells productes que ens completen com a persones. Parle de música; cal consumir productes de proximitat: Carles Pastor, Borja Penalba, Carles Santos, Artur Àlvarez, Miquel Gil… fot pena veure com als casals fallers o a les comparses de moros i cristians o d’altres agrupacions ben nostrades el català és a males penes testimonial. Sonaria paregut un casal faller de València que si fóra de Berlín, o una comparsa d’Alcoi que una de Singapur. Parle també de literatura; quants llibres adquiriu escrits per catalans (valencians, principatins, mallorquins o algueresos)? Heu llegit Josep Lozano, Ramon Guillem, Toni Cucarella, Jaume Pérez Montaner, Manel Marí o Maria Mercè Marçal entre moltíssims d’altres? Heu consumit art nostre com el del pintor, muralista i escultor Jordi Albinyana o l’escultor en pedra rodada de riu Artur Canyigueral i un llarg etcètera? Aquesta pregunta no és literària, pregunte directament a aquests llauradors que demanen que consumim productes de proximitat, també als productors de tèxtil, de vins, cinematogràfics… en definitiva, a tots els consumidors dels Països Catalans. Consumim habitualment productes de la terra? En tenim de moltíssima qualitat i per a tots els àmbits de demanda. Consumim-los, encara que les administracions nostres i les alienes no hi posen interès, consumim-ne. Defensem el que és nostre i defensem l’art i el treball dels nostres. Parlem el català i consumim productes catalans. Fem País, fem Països! No ens deixem engolir per una nació que no és la nostra. Qui si no ho farà? Salut i Terra.

Et pot interessar

Dona per La Veu del País Valencià i impulsa la comunicació en valencià!

La veu de Clio (17)

Pus li diu català, Déu li don glòria

Bramant Teatre recupera “Abocador”, una comèdia de rerefons ecològic