Miquel comparteix amb els lectors de Diari La Veu la següent experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«Sempre m’adrece de forma directa en valencià als castellanoparlants en interactuacions curtes. Mantinc el valencià, encara que pense que no l’entenen. I, en un moment donat, ve la sorpresa, i els castellanoparlants solten, enmig de la conversa, una frase en valencià o, al final, un “de res” o un “adeu”. Una alegria per a mi. Són clars indicis que sí que l’entenen».
Com més usem el valencià, més ens parlen en valencià
Primer: Es pot apreciar una clara empatia cap a Miquel per part dels castellanoparlants de l’anècdota.
Segon: Donada aquesta empatia, si aquests castellanoparlants no fan més ús del valencià, potser, siga per falta de competència comunicativa.
Tercer: Com més usen els valencianoparlants el valencià i com més empàtica i no judicial siga la seua actitud, més possibilitats que es llancen els castellanoparlants a usar el valencià -almenys, els qui el tenen passiu.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
