Vicent explica una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Telefona a l’hospital per a fer-se una revisió. Com que l’hospital és privat i el context està castellanitzat, per a expressar-se en valencià es proposa abans metacomunicar-se. “Entén vosté el valencià?”, li diu a l’administrativa. “Sí, però no lo hablo”, li contesta aquesta. La conversa, aleshores, es desenrotlla en alternança de codi: Vicent en valencià i l’administrativa en castellà.
Sempre en valencià
La metacomunicació, un senzill “entén vosté el valencià?/¿entiende usted el valenciano?”, és un bon recurs per a expressar-se en valencià amb gent que dubtem que l’entén o quan hem d’interactuar en contextos castellanitzats. A) si ens contesten que sí i que ens diuen que el parlen, també tindrem una conversa en valencià; B) si ens diuen que l’entenen, però no el parlen, tindrem una conversa en alternança de codi, nosaltres en valencià i l’Altre en castellà; i si C) diuen que no l’entenen, podem expressar-nos en valencià, tot traduint-nos al castellà. A més, tant en B com en C, estem facilitant que aprenga el valencià.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
