Amb motiu dels cinquanta anys de la publicació del Llibre del Poble de Déu, el missal per a la introducció del valencià en la litúrgia, la parròquia de Sant Jaume d’Algemesí va celebrar una taula rodona per tal de recordar i commemorar l’efemèride. Va ser el dia 23 de gener en la sala d’actes del Patronat de la dita parròquia.
En la taula intervingueren: Josep Miquel Bausset, prevere i monjo de Montserrat, fill de la localitat riberenca de l’Alcúdia; Francesc Aracil, president de l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, i Enric Abat, prevere, que va ser vicari de la parròquia de Sant Jaume els anys setanta del passat segle, justament quan es començava a aplicar el valencià a la vida eclesial.
Bausset i Aracil varen fer una exposició del procés d’elaboració del llibre, que s’ha d’ubicar en el context d’aplicació en la vida eclesial del recentment celebrat Concili Vaticà II, una de les disposicions del qual eren la novetat de la celebració de la litúrgia, la predicació i els sagraments en la llengua pròpia de cada poble, enfront de la presència multisecular del llatí. I a tal efecte, els bisbes de les diòcesis valencianes van crear a posta una comissió d’experts que tenia el propòsit d’elaborar la versió en valencià de tots els textos de la litúrgia catòlica. El resultat dels treballs d’aquella comissió va ser el Llibre del Poble de Déu, que aparegué en novembre de 1975, fet que es commemorava en l’acte.
Els ponents varen parlar de l’elaboració del llibre, de la seua recepció, de les dificultats per part d’una part del clero, contrari a la introducció del valencià en l’Església. També de la primerenca aparició del blaverisme manifesta ja en els treballs de confecció dels textos i en les reaccions violentes amb motiu de la presència pública del Llibre del Poble de Déu i de les misses en valencià en aquells anys setanta del passat segle. Quedà patent l’ambigüitat i covardia dels nostres bisbes, llavors i ara, ja que no han fet una opció clara pel valencià en la litúrgia. Un dels aspectes que es van destacar va ser la constància, i fins i tot la tossuderia, de mossén Pere Riutort, que presidia aquella comissió redactora dels textos i que, davant de la negativa dels bisbes d’assumir les despeses de l’edició, va haver de pagar-la personalment amb el seu patrimoni.
Enric Abat, per la seua banda, va recordar, amb anècdotes sucoses, les seues experiències d’aquells anys de canvi eclesial a Algemesí, on cada gest i decisió resultaven rellevants per a la normalització del valencià en la vida parroquial i eclesial.
Però també es parlà de la difusió del Llibre del Poble de Déu per tot el territori, de manera que, a hores d’ara, és el llibre comunament usat per les parròquies que fan regularment celebracions en valencià. Un exemple clar d’això és la mateixa població d’Algemesí, les parròquies de la qual celebren normalment les misses i altres actes en valencià des d’aquell primer moment.
El nombrós públic que omplia la sala va fer aportacions molt valuoses que eixamplaren i aclariren les dades exposades pels ponents.
