En pocs dies començarà un dels festivals musicals més importants del circuit cultural de València i, un any més, no s’hi podrà sentir cap cantant en la llengua pròpia de la ciutat. L’Ajuntament de València ha programat 18 concerts entre l’1 i el 25 de juliol als Jardins de Vivers emmarcats en la Gran Fira de Juliol i es podran ballar cançons en castellà, anglés o francés, però cap en valencià.
Una anomalia que no deixa de ser una repetició del que va succeir l’any passat, quan el flamant equip de govern municipal format per PP i Vox van excloure la cultura valenciana, no sols dels concerts, sinó del conjunt de les activitats programades.
Llavors, Compromís va denunciar aquesta discriminació al Síndic de Greuges. Aquest, però, el passat mes de març va decidir no admetre la queixa en considerar vàlides les explicacions de l’Ajuntament de València –d’una forma similar a les denúncies de discriminació lingüística de l’Expojove– assegurant que “es tria entre el que es proposa seguint criteris artístics” i que la “presència del valencià” està garantida pel fet que “el cartell està editat en castellà i en valencià, així com la pàgina web de l’esdeveniment”. Ara mateix, la versió en valencià de la programació de la Gran Fira de Juliol remet als concerts del 2024, mentre que les ressenyes dels grups estan traduïdes de forma automàtica sense corregir les errades, però no costa imaginar que el Síndic de Greuges ja ho considerarà suficient.
Més madrilenys i andalusos que valencians
Però cantar en castellà no és suficient garantia per a un valencià per poder ser contractat per l’Ajuntament de València. Dels 23 noms de músics i grups programats que s’han fet públics fins ara –alguns encara consten com a “grup convidat”- n’hi ha sis provinents de Madrid i uns altres cinc d’Andalusia per només quatre de tot el País Valencià. I això si comptem com a valencianes a Soledad Giménez i Moni Motes –reanomenada “Moni Malnoms” en la versió “en valencià” del web- que actualment estan desenvolupant la seua carrera des de Madrid.
Una dada que ajuda a entendre quines són les empreses promotores que ajuden a fer la “tria entre el que es proposa seguint criteris artístics”.
Adoctrinament musical amb diners públics
Una de les propostes més “curioses” de la programació d’enguany és el grup Hakuna, autodefinit com un “moviment eclesial catòlic” que va ser fundat durant la Jornada Mundial de la Joventut del 2013 amb l’objectiu de “a través de la nostra passió per la música, volem contar al món una veritat que vivim i portem molt dins”, la “missió” del qual consisteix en “recordar al món la Veritat de l’Home i la Bellesa de la Vida”.
