En un gir inesperat, l’alcaldessa de València, M. José Català, ha anunciat aquest dissabte a la nit que l’Ajuntament rectificarà la decisió de canviar el nom oficial de la ciutat per la forma bilingüe “Valencia / Valéncia”, aprovada en el darrer ple municipal, i proposarà la denominació única “Valëncia” amb dièresi sobre la e, basant-se en un estudi d’última hora, elaborat per un filòleg de prestigi internacional, del qual no ha transcendit la identitat, que analitza amb més fidelitat la pronunciació tradicional del topònim.

Segons fonts municipals, l’informe inèdit d’aquest lingüista assenyala que l’ús de la dièresi sobre la e és el signe més adequat per a indicar la pronúncia del nom de la ciutat, i millora els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i de l’estudi encarregat prèviament al filòleg i acadèmic Abelard Saragossà. Aquest nou dictamen, qualificat internament de “més rigorós i fonamentat”, ha capgirat la decisió ratificada dilluns passat per PP i Vox, amb els vots en contra de Compromís i PSPV.

La nova proposta arriba després que el consistori remetera a la Generalitat el canvi de nom aprovat originalment —la versió bilingüe “Valencia / Valéncia”, perquè determine si finalment s’accepta o no aquesta modificació, atés que aquest és l’òrgan al qual correspon determinar els noms oficials dels municipis del País Valencià. Tot i això, ara Català reivindica la dièresi sobre la e com una “qüestió d’identitat”. “És ser nosaltres mateixos o no ser-ho, és anomenar la nostra ciutat com nosaltres l’anomenem o com no”, assevera.

El canvi de nom de València, impulsat per Catalá tan bon punt va prendre possessió del càrrec el 2023, ha generat intens debat polític i social al Cap i casal. De fet, es van presentar 1.041 al·legacions en contra de la forma bilingüe “Valencia / Valéncia”. Aquestes al·legacions van ser desestimades perquè, a parer del govern municipal, “no estan prou fonamentades“. Segons va assenyalar, la majoria “responen als mateixos models de plantilles” i, en concret, va afirmar, “hi ha 615 al·legacions que han utilitzat la mateixa plantilla i argumentació”.

Les fonts municipals esmentades han celebrat la nova proposta, afirmant que “Valëncia” representa una oportunitat per a posicionar la ciutat en l’avantguarda de la toponímia europea, ja que serà el nom que reflectirà de manera més exacta la pronunciació dels seus habitants

A partir d’ara, s’haurà de tornar a iniciar el procediment de canvi de denominació del municipi, que es regeix pel Decret 69/2017, de 2 de juny, que ha de sotmetre’s a informes i aprovacions posteriors, «tot això sense perjudici de les aportacions que es puguen dur a terme per altres entitats en el tràmit d’informació pública i de l’informe preceptiu i vinculant de l’AVL, que ha de ser sol·licitat per l’òrgan competent de la Generalitat, amb caràcter previ a la resolució definitiva del canvi de denominació del municipi», han indicat.

Més notícies
Notícia: Tercer revés judicial a Catalá per la purga de funcionaris
Comparteix
Compromís exigeix la destitució de la tercera tinenta d'alcalde i regidora de Recursos Humans i Tècnics, Julia Climent (PP)
Notícia: Antimilitaristes es planten davant l’estand de l’exèrcit a l’Expojove
Comparteix
Una asseguda de dues hores denuncia la presència militar en un saló lúdic i educatiu per a xiquets i xiquetes
Notícia: Pus li diu català, Déu li don glòria
Comparteix
Un religiós caputxí, que preferí l’anonimat, escrigué un sonet dedicat a Jeroni Pujades, autor de la «Corònica Universal del Principat de Cathalunya» (1609), que finalitzava el darrer tercet amb el vers «Pus parl’en cathalà, Déu li don glòria». El decasíl·lab el rescatà Josep-Pau Ballot i Torres com a colofó de la seua «Gramàtica y apologia de la llengua cathalana» (1814): «Pus parla en cathalà, Déu li’n don glòria». I, en conseqüència, Joan Fuster en va dir, càusticament, a «Proposicions deshonestes» (1968): «Puix parla en català... vegem què ha dit». Jo no m’estic, a la meua manera, de transformar també el vers, igualment efectiu per allò que s’hi expressa: «Pus li diu català, Déu li don glòria». I és que en el temps que corren, de necieses polítiques, badomies acadèmiques diverses i filòlegs de claveguera, dir català al català s’està convertint ―ja ho és!― en una heroïcitat.
Notícia: Ovelles i formatgeres salven la ruralitat valenciana
Comparteix
"Los Corrales" són un exemple amb potes i amb llet. Una demostració en temps real d’economia circular: allò que produeixen les guirres es transforma amb les mans, amb temps i amb saviesa. Res no es perd; tot es transforma amb sentit.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa