Carles Porcel comparteix la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“En primer lloc felicitats per la iniciativa. Em sembla exemplar.
Una clienta m’explica que va anar a un bar a prendre un cafè i va demanar un tallat, expressió que no entenia el cambrer, que semblava de procedència sud-americana. I li va dir: «No entiendo el valenciano, digamelo en español». La dona li va contestar: «El valenciano es un idioma español» i el cambrer descol·locat va respondre: «Es verdad», i la va atendre amablement.”
Canviar la disposició de l’Altre
Dient-li, el cambrer, a la clienta de Carles Porcel: “No entiendo el valenciano. Digámelo en español”, l’excloïa, però quan ella es va incloure dient-li: “El valenciano también es un idioma español”, el cambrer ja la va entendre i damunt la va atendre amablement. Aquesta anècdota demostra que el problema d’entendre els valencianoparlants en la llengua d’ací no és sempre pel codi, sinó, més aviat per la disposició de l’Altre. Una disposició que, tractada adequadament, pot canviar a favorable, cosa que permetria un major ús públic de la llengua d’ací.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
