Empar comparteix una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Va a fer una compra a uns grans magatzem. S’adreça a una dependenta assertivament (ferma, però amable) i fluidament en valencià. La dependenta l’atén en castellà, però sense presentar cap problema perquè Empar li parle en valencià. Més aviat, ho accepta de bon grat. La interactuació es desenrotlla normalment en alternança de codi.
La llengua al mercat
El valencià i el castellà són oficials. Això implica, crec, que, per llei, als valencianoparlants els han d’atendre en l’Administració quan parlen en valencià. Però en el mercat és diferent. No obstant això, també haurien d’acceptar que valencianoparlants usaren la seua llengua. Una, perquè és un dret que tenen com a clients –com l’ha respectada la dependenta dels grans magatzems esmentada per Empar- i una altra, perquè el valencià, al capdavall, és la llengua d’ací.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
