Pel Dia dels Drets Lingüístics, que se celebra aquest dijous al País Valencià i les Balears, hi ha convocat un acte al Centre Instructiu Musical de Benimaclet (València) per a presentar el Correllengua Agermanat, una ambiciosa iniciativa de promoció del valencià arreu de l’àmbit lingüístic impulsada per una nova generació d’activistes. Aquesta joventut que fa contingut digital en la nostra llengua, que hi canta o escriu, fa d’activista o voluntària en entitats i, en general, parla i pensa en valencià, és la millor garantia de pervivència lingüística. Com fa una dita basca, “poble que canta mai mor”, i aquesta preocupació i militància lingüística tan potent són la nostra cançó més bonica.
És, sense dubte, la millor notícia del dia.
La mala notícia és, sens dubte, la malaltissa i obsessiva persecució al valencià durant la presidència de Carlos Mazón, que ha superat qualsevol altre anterior govern del PP i que s’ha allargat fins al darrer moment per part de José Antonio Rovira, l’última decisió del qual al capdavant de la Conselleria d’Educació ha estat destinar 1,8 milions de fons per a promoció del valencià a altres coses que no tenen res a veure.
A més, l’informe de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià presentat hui a Alacant recull 153 casos, “amb especial incidència” en situacions “relacionades amb l’aplicació de la llei educativa 1/2024″, “la mal anomenada llei de ‘llibertat” educativa”, ja que un 30,5% de les vulneracions tenen origen en l’àmbit educatiu, seguit de l’administració pública, amb un 25,3%.
És una bona notícia que el pitjor conseller d’Educació -i el nivell era alt- de la història haja estat remogut d’aquesta funció? Entrem ací en l’apartat de les incògnites. És cert que el discurs d’investidura de Juan Francisco Pérez Llorca sobre la llengua no ajuda precisament a l’optimisme. També és cert, que més que un discurs, era un “examen d’investidura” amb un sol destinatari: Santiago Abascal.
Al capdavall, Pérez Llorca és el primer president del PP valencianoparlant. Com a alcalde de Finestrat (la Marina Baixa), té un registre molt diferent de les gesticulacions de l’últim Consell i, per posar un exemple, ha programat amb normalitat grups de música en valencià que són autèntics anatemes pel PP que ha governat fins ara. I que la seua primera decisió com a president haja estat passar les polítiques de promoció lingüística de la Conselleria d’Educació a Presidència assenyala que, com a mínim, considera important aquest punt. Esperem que aquests siguen senyals d’un canvi de rumb en les polítiques sobre el valencià del Consell i que el PP, almenys en aquest aspecte, complisca l’Estatut, aplique la llei d’ús i la resta de normes favorables a la llengua, acate la jurisprudència sobre la unitat lingüística i l’equiparació dels termes català-valencià i respecte l’AVL, a fi de centrar-se en la valencianitat i marcar diferències amb l’odi al valencià i el pancastellanisme centralista de Vox.
