Sal·lus Herrero comparteix la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“Fa uns mesos vaig anar a comprar a un mercat de València. En una tenda de verdures i fruites ecològiques, hi ha una xica d’origen argentí, que fa poc temps que viu a València. Li he parlart des del primer dia en valencià i he notat sempre, des del primer dia, molt bona predisposició d’atendre’m i entendre el valencià. A més, m’ha explicitat que li parle sempre en valencià perquè vol aprendre’l i s’ha excusat de no saber-lo. Cordialment, li he dit que no em cal el seu permís, perquè no el demanava mai a ningú, però que li ho agraïa si això la feia sentir millor.
També li he dit que havia fet classes de valencià a argentins i que no havien tingut cap problema per entendre’l. Com que hem vingut al món per aprendre més, si no entén alguna cosa, puc dir-li-ho en castellà, en francés i inclús algunes coses en anglés o en altres llengües romàniques.
La desgràcia és que hi ha poca gent a València que faça el mateix, ja que altres vegades he hagut d’animar gent que li parlara en la nostra llengua perquè pogués aprendre millor el valencià, però no m’han fet cas.
Hi ha massa odi i massa autoodi, molt perniciós per a poder estendre socialment el valencià a una gran majoria social, cosa que hem de maldar per aconseguir. Caldria que tots els valencians, quan parlen amb altra gent, parlen com parlen, sense dubtar-ho ni pensar-ho dos vegades, s’expressen sempre en valencià.”
Ètica i respecte
El context castellanitzat en què viuen els valencianoparlants és un context molt apte per a què brolle la imaginació i la creativitat per a expressar-se en valencià. No crec que hi haja una fórmula general. Més aviat, els modes de fer-ho haurien de nàixer del tarannà i les possibilitats de cadascú i cadascuna i estar regides, evidentment, per la seua bondat per a poder expressar-se en valencià i per a crear una bona disposició de l’Altre cap als valencianoparlants que els porte a voler aprendre el valencià. I, per descomptat, haurien d’estar basades en l’ètica i el respecte.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
