El vicepresident de la Generalitat i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, de Vox, ha pres el costum de convertir la Tribuna de les Corts en el lloc predilecte per a la seua particular «batalla cultural» contra tot allò que ell considera «pancatalanisme». Així, ahir mateix reconeixia orgullós al Ple parlamentari haver censurat l’escriptor Manuel Baixauli del cicle d’escriptors de la Biblioteca Valenciana per haver gastat el terme «País Valencià».
Fa unes setmanes, el sermó alliçonador va vindre després d’una pregunta d’una diputada de Vox durant la sessió de control al Consell sobre «les ajudes al pancatalanisme». En la resposta, Barrera va assegurar que li havia arribat una proposta de conveni del ministeri de Cultura per promoure l’audiovisual valencià per valor d’un milió i mig d’euros, però que no pensava signar-lo perquè el conveni feia referència al cinema «en català».
«Anava de farol»
La contundència de Barrera des de la tribuna d’oradors va ser aplaudida a les xarxes socials pels seus seguidors, amb missatges com «ya era hora» i «cortarle el grifo a los subvencionados», però altres espectadors no s’ho van prendre tan bé.
Els empresaris de la indústria audiovisual valenciana –en procés de reconstitució els darrers anys, després de ser pràcticament suprimida pel PP de les retallades i el tancament de Canal 9- no van veure amb tants bons ulls que la Conselleria de Cultura renunciara a uns diners que van directament a donar suport als seus projectes i que són indispensables.
Aquest conveni és el que en l’argot del sector es coneix com «el fondillo», i és l’aportació de l’Institut per la Cinematografia i les Arts (ICAA) del ministeri de Cultura per fomentar l’audiovisual amb les «altres llengües oficials». El diminutiu, s’entén, que és per la diferència amb els pressupostos de l’ICAA per a l’audiovisual en castellà.
Com les llengües oficials reconegudes per l’estat són el gallec, el basc i el català –i aquest darrer inclou el valencià, com s’ha vist, per exemple, amb l’autorització per poder parlar-lo al Congrés- doncs era lògic que el conveni especificara que era per a promoure l’audiovisual «en català».
Tothom en el sector entén la situació i mai ningú s’ha negat a acceptar aquests diners, però Barrera no va desaprofitar l’ocasió per fer el «seu teatret».
«Tot va ser un teatret, seria impensable que no signara el conveni- expliquen fonts que coneixen el sector- simplement anava de farol». De fet, encara que els grups de whatsapp dels empresaris de l’audiovisual van estar comentant la situació, ni tan sols va ser necessari que les associacions professionals es queixaren formalment. De fet, com l’acceptació del conveni no depén de Cultura, sinó que respon a un acord del Consell, en cas de negar-se a signar-lo, «Barrera podria incórrer en un delicte de prevaricació», segons assenyalen les mateixes fonts.
De fet, el director general de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Abel Guarinos, va resoldre qualsevol preocupació l’endemà mateix de les incendiàries declaracions de Barrera, assegurant que s’havien limitat a demanar a l’ICAA que els tornara a enviar el conveni seguint la «reglamentació estatutària d’anomenar valencià» a la llengua pròpia i que ací «s’havia acabat el problema».
La resta –les ajudes a un audiovisual valencià i en valencià-, que és el que importa, per ara, seguiran vigents, per molts «teatrets» que faça Barrera a la tribuna.
