L’expresident del govern espanyol José María Aznar ha carregat contra l’ús de les llengües oficials al Congrés que entrarà en funcionament la setmana que ve. «L’espectacle de veure els diputats del Congrés amb auriculars sense fils és propi dels pitjors moments de la primera república d’Espanya. És grotesc», ha dit en una entrevista a Onda Cero. Segons Aznar, a la cambra baixa s’ha de parlar la «llengua comuna» que entenen tots els espanyols. D’altra banda, s’ha refermat en les seues polèmiques declaracions contra l’amnistia. «He dit el que havia de dir. No he dit res que no hagen dit molts altres dirigents socialistes», ha afegit.
Aznar ha insistit que l’amnistia és un «element destructiu» i que les crítiques que ha rebut són pròpies d’una «autocràcia» on es considera que «el que no està d’acord amb el govern és antiespanyol i feixista». «L’amnistia està expressament exclosa de la Constitució. Es vol utilitzar no només per exculpar colpistes, condemnats per un colp d’estat o pròfugs, sinó que es vol acabar amb les arrels del sistema constitucional espanyol», ha defensat per després concloure que la nació espanyola està en «risc existencial».
Quan li han preguntat si recentment ha parlat amb el també expresident del govern espanyol Felip González, també crític amb una possible amnistia, Aznar ha respost negativament. I ha remarcat que coincideix amb el diagnòstic de dirigents socialistes. «No he dit res que no hagen dit molts altres dirigents socialistes. Exactament el mateix», ha insistit.
Aznar veu «poc probable» l’escenari d’una repetició de les eleccions perquè veu el PSOE «disposat a pagar qualsevol preu per a mantenir-se al poder». I ha assegurat que ell no està darrere de l’acte que ha convocat el PP a Madrid contra l’amnistia el cap de setmana del 23 i 24 de setembre. L’expresident assegura que ell no convoca manifestacions i després ha afirmat que, amb aquest tema, ell serà on el PP li demane que hi siga.
En relació amb l’ús de les llengües cooficials al Congrés, Aznar ha dit que li sembla «molt bé» que a les comunitats autònomes hi haja llengües pròpies, però ha defensat que al Congrés «s’ha de parlar la llengua comuna amb la qual ens entenem tots».
