Els catalanoparlants, de qualsevol dels territoris dels Països Catalans, caiem contínuament en el parany que li interessa a Espanya. Són diverses les formes que tenen d’intentar enganyar-nos en funció de l’estratègia que els hi interesse en cada moment. En totes i cadascuna d’elles sempre omplin el cabàs d’ingenus que acaben en major o menor mesura desertant del català i facilitant que el castellà, idioma invasor, vaja fent-se amb més parcel·les lingüístiques: de registres, territorials, socioculturals… totes elles encaminades que sentim vergonya per utilitzar el català. Hi ha el parany del bilingüisme. Amb el qual donen per assentat que qualsevol individu té el dret d’utilitzar el castellà i li l’hem de respectar perquè si no, no som demòcrates. En aquest darrer raonament se’ns fa la traveta un parell de vegades perquè sentim vergonya si no els hi ballem el xotis. En altres ocasions hi haurà un castellanoparlant i cinc catalanoparlants i ens demanarà que canviem de llengua porqué si no, no me entero; altre parany perquè sentes vergonya de continuar parlant català a ta casa. Potser en una reunió de veïns de finca, algú et demana que parles en castellà perquè no te entiendo i notes sobre la mirada repressora de la resta de veïns perquè te n’avergonyeixes i canvies a la llengua del foraster. O que siga el cambrer d’un restaurant qui et faça canviar de llengua amb cara de bonhomia i al·legant que porta poc de temps vivint ací i encara no t’entén. Exemples d’aquest tipus n’hi podríem posar un fum. En tots ells cerquen que sentes una situació vergonyant i et cresca l’autoodi. I si no en tenim prou d’ocasions camuflades perquè entrem a l’enze, utilitzen les autoritàries i es queden més amples que llargs. Esto no es tu casa… estamos en España… Eres separata… Eres un panca… si no te gusta Ñ te vas….
Bé, és hora que la vergonya canvie de bàndol. No som nosaltres qui ens hagem d’avergonyir per parlar la nostra llengua en la nostra nació i exigir viure plenament en català. Cadascú de nosaltres som portadors de la història del nostres avantpassats i si caiem en el parany imperialista que ens vol anorrear, estem traint-los. Hem de sentir com ens creix la lleialtat lingüística mentre veiem com la vergonya canvia de bàndol Cada conducta d’autoodi és una navallada a la nostra història. Cal revertir el procés i que l’autoodi esdevinga lleialtat lingüística. Als Països catalans, en català. I que la vergonya canvie de bàndol.
