Maria comparteix una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Entra en un establiment cèntric de València on acostuma a comprar certs productes que li calen. S’adreça a la dependenta directament en valencià. La dependenta ho accepta de bon grat, encara que li contesta en castellà. Però en acomiadar-se, Maria, amb un “Que passes un bon dia”, la dependenta li diu també, en valencià, “Que passe un bon dia”. I quan Maria fa un somriure perquè li ha agradat, la dependenta li diu: “Yo no hablo valenciano, pero lo intento”.
Bona predisposició cap al valencià
Hi ha gent com aquesta dependenta que tenen una bona predisposició cap al valencià. Si Maria s’ha adreçat directament en valencià és perquè sabia que era possible. Contràriament, crec que és millor metacomunicar-se com un pas per a parlar directament en valencià. Si aquesta gent predisposada no s’adreça a nosaltres en valencià, crec que és perquè li manca competència lingüística o competència comunicativa. I crec que si som empàtics amb ells -tindre-hi una actitud no judicial-, pot arribar el moment que es llancen a parlar amb nosaltres en valencià. D’açò, se’n podria dir aprendre a parlar valencià al carrer.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
