El Departament de Filologia Catalana, la Unitat per a l’Educació Multilingüe i el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant (UA) han mostrat el seu “rebuig i profunda preocupació” per la declaració de la ciutat d’Alacant com a territori de predomini lingüístic castellà. Aquestes institucions acadèmiques han alertat de les “greus” conseqüències culturals, educatives i socials que aquesta mesura podria comportar, i han recordat que el valencià és un “element essencial de la història i la identitat d’Alacant“.
Així s’han manifestat aquest divendres en un comunicat conjunt, després que el ple de l’Ajuntament d’Alacant aprovara ahir, amb els vots a favor de PP i Vox, la proposta de declaració institucional per la qual s’insta Les Corts a “l’eliminació del terme municipal d’Alacant com a territori de predomini lingüístic valencià i la seua inclusió com a territori de predomini lingüístic castellà en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, una de les condicions de l’acord entre la dreta i l’extrema dreta per a a aprovar el pla economicofinancer.
“Polítiques lingüístiques repressores“
En aquest sentit, el text remarquen que el valencià “no és un element alié ni una imposició recent a la ciutat”, i que la “substitució lingüística” s’ha produït durant el segle XX i “no ha sigut un procés ni espontani ni inevitable, sinó el resultat de polítiques lingüístiques repressores i d’una diglòssia estructural exercida sobre els alacantins i, en general, sobre les minories lingüístiques a Espanya en favor del castellà”, segons demostren els treballs acadèmics publicats per investigadors de la UA.
Sobre aquest tema, han puntualitzat que el cas de la ciutat d’Alacant “no és el de les localitats del Baix Segura o del Vinalopó Mitjà, en què el valencià va deixar de ser llengua d’ús familiar en els segles XVII o XVIII; ni és tampoc el cas de localitats com Villena o Saix, històricament pertanyents al Regne de Castella”, per la qual cosa han asseverat que a la capital “no li correspon formar part de la zona de predomini lingüístic castellà que estableix la LUEV”.
Així mateix, han defensat que, malgrat que l’ús del valencià a la ciutat d’Alacant com a primera llengua “s’ha reduït”, aquest “mai ha arribat a desaparéixer del tot”, com mostren les enquestes amb “molts alacantins valencianoparlants”, als qui “el canvi d’adscripció comporta negar-los els seus drets”.
Igualment, han ressaltat que el valencià forma part de la “identitat” alacantina i ha recordat que en aquesta llengua està escrit l’himne de la ciutat i és la llengua de les festes més emblemàtiques, com les Fogueres de Sant Joan o la Santa Faç, o la gastronomia típica.
“Renúncia a la capitalitat”
Per tot això, les institucions acadèmiques de la UA consideren que “si Alacant renuncia a la seua llengua històrica, el valencià, també renunciarà a la capitalitat que hauria d’exercir la ciutat sobre la seua comarca i sobre la seua província”, ja que a la comarca de l’Alacantí “el valencià presenta una vitalitat robusta en la major part de les localitats” i, dins de la demarcació d’Alacant, hi ha altres com els Marines o l’Alcoià i el Comtat, amb “alguns dels percentatges d’ús familiar i social del valencià més elevats” de tot el País Valencià
“Renunciar al valencià és oblidar aquest hinterland i converteix la ciutat en un lloc hostil per als valencianoparlants que l’haurien de tindre com a referent. Si Alacant vol ser capital, no pot obviar el valencià“, insisteixen.
Per tot això, les institucions acadèmiques de la UA han mostrat la seua oposició a aquest canvi legal i s’han reafirmat en el seu “compromís cap a la protecció de la diversitat lingüística i de la convivència respectuosa a la ciutat d’Alacant”, ja que, “en cas d’aplicar-se, constituirà un retrocés injustificable i incomprensible, amb conseqüències greus per als veïns d’Alacant i per a la relació de la ciutat amb la resta del territori valencià”.
