Ignasi aporta una experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«Més d’una vegada, anant a comprar a un comerç regentat per migrants, no només m’han entés en valencià, sinó que m’ha respost també. Quan són joves que han estudiat ací és menys sorprenentment, però en una pastisseria àrab, em va passar amb un senyor prou major.
El cas més emocionant que conec amb migrants, però és el d’una parella amiga -ella és cubana i ell valencià. Es van conéixer a Alacant, en un ambient laboral totalment castellanoparlant. Quan ella va saber que ell parlava valencià va obligar-lo a parlar-li sempre en aquesta llengua per poder-la aprendre. Hui estan feliçment casats i ella és una militant pel valencià.»
Actitud dels migrants envers els valencianoparlants
Un estudi sobre l’actitud dels migrants envers els valencianoparlants, crec, que afavoriria l’ús del valencià amb ells. No obstant això, la praxi d’Ignasi i d’altres indica que és positiva. I el cas de la migrant cubana és tot un exemple.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
Diari La Veu del País Valencià està editat 100% en valencià i en clau valenciana. Treballem per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
