Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, Intersindical Valenciana i Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc han presentat els respectius informes a la consulta pública prèvia al Projecte de Decret del Consell, pel qual es regula l’acreditació de la competència lingüística en els coneixements del valencià com a requisit per a l’accés a l’ocupació pública. Les entitats adverteixen que «resultaria incomprensible una futura regulació per sota del C1 per al col·lectiu que es relacione amb la ciutadania».
En un comunicat conjunt, aquestes entitats recorden que la Llei de la Funció Pública Valenciana, publicada el 2021, estableix per primera vegada l’exigència de la competència lingüística en valencià, a pesar que no especifica els nivells concrets de coneixement, ja que es posposava a una regulació posterior.
Aquesta regulació és el projecte de Decret que la Generalitat Valenciana ha tret a consulta pública recentment. Prèviament a aquest tràmit, la consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, «rebaixava l’exigència lingüística simplement en el títol obtingut per haver superat el Batxillerat, que actualment és un B2».
Les quatre entitats consideren «insuficient aquest nivell perquè el funcionariat puga atendre correctament el públic tant de manera oral com de manera escrita». A més, subratllen que «aquesta rebaixa al B2 entra en gran contradicció amb una altra normativa de la mateixa conselleria, que el 2017 ja va establir el C1 com a requisit per als cossos més alts de funcionariat». Per tant, assenyalen que cal tindre en compte que el 70% del funcionariat ja té aquest nivell o nivells superiors.
En aquest sentit, remarquen que aquest és el nivell que, d’acord amb el MECRL (Marc europeu comú de referència per a les llengües), es considera adequat per al funcionariat que atén el públic i es relaciona d’alguna manera, oralment i per escrit, amb la ciutadania.
Vulneracions lingüístiques
D’altra banda, indiquen que, segons l’«Informe anual de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià del 2021», que elabora Escola Valenciana amb altres entitats i sindicats, «tres de cada quatre vulneracions lingüístiques recollides les produeixen les administracions públiques (ajuntaments, mancomunitats, diputacions, conselleries i ministeris)».
«Esperem que la Generalitat Valenciana i, en concret, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, accepten les propostes de les entitats, que fa anys que treballen pel valencià, tant en l’ensenyament com al conjunt de la societat».
Avisen que «l’ús social del valencià està retrocedint de manera preocupant, segons els mateixos informes de la Generalitat Valenciana» i «qualsevol mesura que no pose en valor la nostra llengua com es mereix incrementarà la reculada del valencià, que continuarà tenint menys presència pública que el castellà».
Per això, consideren que l’administració «ha de garantir els nivells de coneixement del valencià del funcionariat per tal d’augmentar el prestigi de la llengua pròpia, contribuir a la seua protecció com a llengua minoritzada, i fomentar l’ús social».
