Plataforma per la Llengua del País Valencià ha expressat la seua profunda inquietud per “l’ús creixent del castellà als informatius i programes d’À Punt”, així com per “la pèrdua de garanties lingüístiques i de qualitat derivada del nou model d’externalitzacions massives de continguts”. L’organització considera que aquest procés està erosionant la funció pública del mitjà valencià i el seu compromís amb la llengua pròpia.
Segons explica, el cas recent “d’una connexió en directe feta íntegrament en castellà per una periodista externa, en què l’entrevistada va haver de preguntar si podia parlar en valencià”, és només un dels símptomes “d’un deteriorament estructural que vulnera la raó de ser del mitjà públic valencià”. Per a Toni Royo, delegat de l’entitat, “és intolerable que en la radiotelevisió pública valenciana calga demanar permís per a parlar en valencià. El que havia de ser un instrument de normalització lingüística s’està convertint en un espai on el valencià és cada vegada més residual”.
Deteriorament lingüístic
L’entitat lamenta que cada vegada “es facen més freqüents els moments humiliants en directe”, com el del reporter a Benidorm “amb un nivell de valencià inacceptable”, que va dir “finalment, va mort” o “desenllaçament”. Per a l’entitat, aquesta mena d’episodis “no són només errors puntuals, sinó un símptoma de la dissolució del requisit lingüístic”. I recorda que À Punt “és l’única emissora en obert que pot oferir, de manera continuada, continguts en la llengua pròpia a tot l’àmbit del País Valencià”, i que “renunciar al valencià en aquest espai és renunciar al dret de la ciutadania a veure i sentir la seua llengua als mitjans públics”.
L’associació adverteix que aquesta “deriva” ha estat denunciada “des de dins i des de fora”. En paral·lel, els treballadors de la cadena han alertat de “manipulació informativa”, d’una “privatització brutal de programes de ràdio i televisió sense precedents, amb la consegüent pèrdua de qualitat i d’ús de la llengua”, i d’una pèrdua d’autonomia. També han protestat contra “la degradació accelerada del servei públic i la destrucció de llocs de treball”.
Tres focus de regressió
Plataforma per la Llengua assenyala el nou llibre d’estil d’À Punt com un dels punts més polèmics. Segons denuncia, “a més de banalitzar qüestions ja superades socialment, com la violència de gènere, ha estat aprovat sense el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”. El text “introdueix nombrosos col·loquialismes impropis del registre periodístic” i “desvirtua el model lingüístic que havia de garantir la qualitat i la coherència del valencià als mitjans públics”. A més, la direcció “ha ignorat el criteri del departament lingüístic, buidant-lo de funcions i autoritat real” i “ha imposat directrius internes que limiten l’ús de formes normatives”.
L’entitat lamenta també l’impacte del nou marc legal. “La Llei 2/2024 ha eliminat tota referència explícita al valencià com a llengua pròpia, d’ús preferent o de foment”, una omissió que, segons l’entitat, “obre la porta a una interpretació laxa del mandat lingüístic”. Per això, exigeix “una esmena legal que torne a situar la llengua al centre del servei públic audiovisual”.
Un altre focus de crítica és el model d’externalitzacions. “S’ha trobat la fórmula perfecta per a burlar els requisits de llengua: subcontractar periodistes que no passen pels filtres interns. A més, aquesta pràctica comporta precarietat laboral i una pèrdua de professionalitat”, apunta l’organització.
Una televisió pública sense valencià no és pública
La preocupació, expliquen, va més enllà d’À Punt. La presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, ja advertia que “el que està en joc és la nostra llengua”. Segons l’entitat, el problema forma part “d’un context més ampli de desprotecció institucional”, agreujat per “la reducció dels programes d’ensenyament en valencià i la manca de supervisió del seu compliment”.
Plataforma per la Llengua conclou que “una televisió pública sense valencià no és pública”. Per això, reclama que el Consell Rector i la Direcció General d’À Punt “adopten mesures immediates per a revertir la deriva actual”, reforçant les garanties lingüístiques, restaurat el valencià com a llengua preferent i establint un sistema de control real i transparent.
Com resumeix Toni Royo, “À Punt va nàixer per a reparar una ferida, la del tancament de Canal 9, i per a oferir una televisió al servei del poble valencià i de la seua llengua. Si hui l’ús del valencià retrocedeix, si es marginen els professionals que l’empren i si es banalitza la llengua pròpia, aleshores À Punt deixa de complir la seua funció pública”.
